Vam aprofitar les instal·lacions del càmping per dutxar-nos tranquil·lament i esmorzar abans de recollir-ho tot per marxar cap a Bagnères-de-Luchon.

Un cop al municipi de la Gascunya, vam acostar-nos al balneari, però no hi podia entrar la Merlès, així que vam agafar-nos alguna cosa per dinar a la Pain Patisserie Viennoiserie Secrets de Pains i ens vam dirigir cap a Balnéa, un centre termal i lúdic que, segons el fulletó de publicitat que nosaltres teníem, recordava a Caldea i estava prop de la nostra ubicació. El que no comptàvem és que havíem de fer el Col de Peyresourde. De tota manera, vam arribar-hi, vam aparcar i vam dinar els entrepans que havíem comprat una estona abans.

Vaig haver de comprar-me un banyador perquè no està permès l'ús de banyadors que no vagin arrapats a la pell, però no vam tenir cap altre entrebanc per entrar-hi i gaudir de les dues hores de bany. Als espais on no podia entrar la Merlès la Núria i jo hi vam entrar per torns i un cop fora de les instal·lacions li vam donar el berenar a la nena, que se l'havia guanyat.

El balneari està a tocar del Lac de Génos-Loudenvielle, al voltant del qual hi havia tota mena de raons per quedar-s'hi: un parc aquàtic, un circuit d'aquests de penjar-te dels arbres amb cordes, un parell de pistes amb salts i corbes per fer en bicicleta, patins o skate, lloguer de barques i kaiaks, un circuit atlètic... El que no hi havia era un lloc on prendre una cervesa! Vam fer una bona volta i vam acabar tornant a la furgoneta.

Els dos càmpings estaven plens i hi havia una sèrie d'aparcaments en alguns dels quals no estava permès pernoctar-hi i en d'altres no ho teníem clar. Al final, vam acabar aparcant en un en el que crèiem que no podíem pernoctar, però en el que hi havia altres furgonetes amb tota la pinta de quedar-s'hi a passar la nit. Amb el tema de dormir solucionat, vam anar al mercat que hi havia a la plaça entre la D25 (la carretera) i el Chemin de Cazalis, on vam acabar comprant uns bols ceràmics artesanals.

En tot cas, teníem pendent prendre alguna cosa fresqueta i finalment vam seure a la terrassa de L'Oustaou, on ens la van servir. No vam poder gaudir-les tranquil·lament perquè vam rebre un missatge que ens deia que el tiet Josep ja no estava amb nosaltres, vam brindar per ell i jo vaig parlar amb ma cosina Núria per conèixer els detalls i començar a veure quines possibilitats teníem per acomiadar-nos d'ell.

El primer que havíem de planificar, però, era on sopar i per això vam recòrrer tots els restaurants que hi havia a Loudenvielle (el conegut L'Oustaou, L'Ardoise, L'Escapade i Croq'Pizza) mentre la Merlès es dedicava a jugar i a demanar-nos que li compréssim tot el que veia a les botigues.

No va ser pas per l'ós bru de fusta que hi havia a la porta que ens vam decidir per sopar a la Brasserie L'Escapade, sinó per la raclette de muntanya que vam demanar-nos.

Vam sopar molt bé i en acabat vam tornar cap a la furgoneta, però ens vam trobar l'aparcament buit i vam decidir anar a l'àrea per autocaravanes que teníem més a la vora, sense que hi podéssim accedir, així que vam voltar el llac i vam buscar un lloc on aparcar on hi haguessin altres pernoctadors.