| Sidecar Club 3 Rodes a El Vilosell | 
| En el grup de whatsapp el Santiago va proposar una sortida pel dia 12 de setembre i nosaltres vam decidir apuntar-nos, però per no haver de matinar tant vam reservar una habitació a l'Hotel Atenea Mercure Aventura de Vilaseca i així vam aprofitar per banyar-nos a la piscina i jugar en un parc infantil proper. A l'hora de sopar, ens vam acostar al centre i vam seure a la fantàstica terrassa del Bar Restaurant l'Oficina. | 
|  |  | 
      
      
      
      
      
      
| Havíem
                      quedat a les deu del matí a l'estació de servei Icor
                      Energia de l'entrada d'Alcover i cap allà ens hi vam
                      dirigir. En arribar i no veure ningú vaig dubtar una mica,
                      llavors va arribar el Xavier de Vilafranca i ens va dir
                      que no era allà, sinó a l'OilPrix que hi havia a mig
                      quilòmetre, cap allà ens hi vam dirigir, però en
                      arribar-hi vam comprovar que la primera era la correcta,
                      així que ens hi vam tornar i vam esperar que anés arribant
                      la resta del grup. | 
|  |  | 
|  | 
      
      
      
      
      
      
| El
                      Santiago havia preparat una ruta no gaire llarga per les
                      Muntanyes de Prades per poder-la fer amb tranquil·litat
                      gaudint més del paisatge que no pas de la carretera. | 
|  | 
|  |  | 
      
      
      
      
      
      
| Ens
                      vam aturar a Capafonts, on vam haver de fer mans i
                      mànigues per trobar lloc per aparcar tots els sidecars,
                      doncs se celebrava una caminada de muntanya i hi havia
                      força gent i vehicles. | 
|  © Santiago |  | 
      
      
      
      
      
      
| Vam
                      passejar fins a la piscina per prendre alguna cosa al bar,
                      on es van atabalar una mica per l'afluència de gent i on
                      va reunir-se amb nosaltres el Jordi (havia hagut de tornar
                      amb el sidecar cap a casa per agafar el cotxe perquè se li
                      escalfava la moto), i tot seguit vam continuar la ruta. | 
|  | 
      
      
      
      
      
      
| Com
                      que anàvem molt bé de temps, vam tornar a aturar-nos a
                      Prades. A la Vila Vermella vam tornar a tenir problemes
                      d'aparcament, doncs encara que hi ha un gran aparcament per motos al
                      Passatge Sant Roc, les pilones que impedeixen el pas
                      d'automòvils i l'estretor del carrer van fer que més d'un
                      ni tan sols intentés entrar-hi i busqués un altre lloc on
                      deixar el sidecar. | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
      
      
      
      
      
      
| De
                      tota manera, no va ser pas un entrebanc, doncs així ens
                      vam repartir en grups que bàsicament coincidien amb els
                      grups que havíem fet a Capafonts, així doncs entre les
                      màscares, la distància que intentàvem deixar entre
                      nosaltres i no barrejar-nos gaire estàvem complint amb les
                      recomanacions sanitàries bàsiques. | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
      
      
      
      
      
      
| Prades
                      estava ple a vessar, sobretot la Plaça Major, que és per
                      on vam començar la passejada i on la vam acabar, tot un
                      encert, doncs així vam poder refrescar-nos a la
                      renaixentista Font de la Plaça Major feta en sauló. | 
|  | 
|  |  | 
      
      
      
      
      
      
| Ens
                      vam reagrupar a la Plaça Sant Roc, davant de la Creu i del
                      portal de la Creu del Clos emmurallat, per sortir de la
                      vila per la T-700, la carretera de l'Espluga. | 
|  |  | 
|  | 
      
      
      
      
      
      
| Vam
                      arribar a El Vilosell a les dues del migdia, ens vam
                      dirigir a la Plaça Sant Sebastià i vam pujar (teníem
                      permís municipal per fer-ho) els sides i les motos a la
                      part central. A la terrassa del Bar Centre ja teníem les tres taules
                      preparades, però la Merlès va preferir entretenir-se al
                      parc infantil. | 
|  |  | 
      
      
      
      
      
      
| Ens
                      va costar una mica aconseguir demanar i que ens servissin
                      alguna cosa fresqueta, doncs tenien molta feina i estaven
                      una mica superats. De fet, el dinar, una amanida de primer
                      i paella de segon, va trigar bastant a arribar, però s'ha
                      de dir que estava prou bo. | 
|  | 
|  | 
      
      
      
      
      
      
| Sí
                      que ens vam ajuntar tots (només estaven permeses les
                      reunions de fins a deu persones a causa de la pandèmia) a
                      l'instant de fer una foto de grup per immortalitzar el
                      moment. | 
|  © Eloi | 
      
      
      
      
      
      
| Per
                      finalitzar la trobada, s'havia previst fer una visita al
                      monestir de Poblet, però al final no s'apuntava ningú
                      apart del Santiago, que com a bon amfitrió estava disposat
                      a acompanyar a qui fos, i de nosaltres, així que ho vam
                      posposar, tot i que amb el Santiago, l'Albert i el Xavier
                      ens hi vam acostar a la porta per després continuar els
                      tres sidecars per l'Espluga de Francolí, l'N-240, superant
                      el Coll de Lilla, la C-51 i finalment l'N-340. | 
|  | 
|  |  | 
|  | 
|  |  | 
      
      
      
      
      
      
| Ens
                      vam separar i acomiadar a l'alçada de Vilafranca del
                      Penedès, arribant nosaltres a Sitges sense cap entrebanc.
                      En definitiva, va ser una sortida entretinguda (merci,
                      Santiago!) que ens va deixar a tots amb ganes d'una
                      propera. | 
|  |