Els meus sogres i la Montse volien venir a dinar amb nosaltres i quan pensàvem on anar-hi se'ns va ocòrrer anar a La Polla Xica de Vilanova i La Geltrú, que havia aparegut al programa de TV3 Joc de Cartes uns dies abans.

La Núria tenia una auditoria a Barcelona pel matí, per això vam reservar la taula a les tres de la tarda i ens vam trobar amb ella directament al restaurant.

Vam mirar-nos la carta i per tal de poder provar més plats vam decidir agafar uns primers per compartir entre tots cinc i cadascú el seu segon plat, tot i que amb la intenció de tastar-ne de la resta.

No van ser gaire ràpids a l'hora de servir-nos el primer plat, els bunyols de bacallà, després van trigar set minuts per portar-nos les croquetes de carn d'olla de fora de carta i dos més pel xató.

De tota manera, no ens va semblar res exagerat, no com el retard a l'hora de servir-nos el tataki de tonyina, que va arribar vint-i-sis minuts més tard.

Uns deu minuts més tard van arribar els segons plats de la Rosa (bacallà), la Montse (arròs) i la Núria (steak tartar), però no pas els del Jordi i el meu.

Quan elles tres estaven a punt d'acabar-se el segon plat, vam reclamar el segon del Jordi i el meu i ens van dir que no trigaria, però ens va fer la impressió que se n'havien oblidat. En tot cas, se'ns estava fent tard i la Montse i la Rosa van marxar en acabar el segon per anar a buscar a la Merlès a La Formigueta.

Finalment, el peix del Jordi va arribar quan feia trenta-dos minuts que ens havien servit el tataki i el meu arròs quan en feia trenta-sis.

Ens van demanar que els perdonéssim, ens van explicar que d'ençà de l'emissió del programa de televisió havien passat d'estar a punt de tancar a no donar a l'abast i que estaven estrenant un nou sistema de prendre comandes mitjançant PDA i ens van servir les tres postres a càrrec seu, igual que els cafès.