El Dídac ens va avisar que aniria a recollir la moto amb el Xus a les onze del matí i ens vam apuntar a acompanyar-lo el Jaume, el David i jo, tot i que el David al final ens va dir que tenia una història fins a dos quarts de dotze i que quan acabés, es posaria en contacte per trobar-nos. Jo vaig arribar a Italo Motor cinc minuts abans de l'hora i ells ja hi eren.

Vint minuts més tard de l'hora acordada ens van dir que podíem passar, però qui ens havia d'atendre estava ocupat, així que vam dedicar-nos a mirar les motos que hi havia a l'entrada, una de les quals semblava que podia ser la del Dídac.

El Dídac va seure en una taula per acabar de fer la paperassa que comporta l'adquisició d'un vehicle nou, mentre nosaltres seguíem xafardejant les motos, els accessoris i els complements que hi havia a la part interior de la botiga. Per cert, s'ha de dir que li van regalar una motxilla per guardar tots els papers i un impermeable també d'obsequi.

A continuació, el venedor va treure la moto fins a la porta, on va explicar-li una sèrie de dades bàsiques sobre el funcionament: girant la clau s'encenen els llums avisadors d'íncidències per comprovar que no estan fosos, els intermitents els acciones empenyent cap al costat que vols indicar i s'apaguen pitjant, les manetes es regulen girant la rodeta, els pneumàtics i els frens són nous i has d'anar amb compte, el seient es treu girant la clau sota seu i aixecant-lo, no t'has de preocupar de greixar la cadena fins passada la primera revisió quan ja haurà fet entre vuit-cents i mil quilòmetres, les llargues s'il·luminen pitjant el botó de les llargues... Es va oblidar de dir que primera era cap avall i la resta cap amunt, però no li tindrem en compte.

Finalment, va treure la moto fora i li va fer entrega oficial del vehicle i de les claus, passava a ser seva a tots els efectes i en prenia possessió, tot i que per algun moment va semblar que estava més emocionat per explicar-ho en una story que no pas per pujar-hi al damunt i començar a fer quilòmetres.

El Xus es va acomiadar de nosaltres i el Jaume ens va dir que la moto li fallava i preferia dur-la al mecànic per tal que li fes un cop d'ull, però encara vam circular junts pel Carrer Numància fins que ell es va desviar pel Carrer Berlín.

Nosaltres dos vam continuar Carrer Numància avall fins a la Plaça Espanya, on vam agafar la Gran Via per sortir de Barcelona en direcció a Sitges, que era la ruta que havia proposat el Dídac.

La moto l'havien lliurat amb cinc litres de gasolina al dipòsit i van aconsellar que al primer repostatge s'omplís fins dalt per tal que el control electrònic del nivell de carburant es calibrés correctament. Vam aturar-nos a la gasolinera Galp Hospitalet-Bellvitge davant de l'Hospital Oncològic Duran i Reynals.

A la gasolinera, el Dídac va veure un missatge del David preguntant on érem i què fèiem, el va trucar, però no va poder parlar amb ell. Vam pensar que, com que el David teòricament estava a l'altra banda de Barcelona, podíem quedar amb ell a l'inici de la carretera de l'Arrabassada, li va escriure un missatge el Dídac i vam anar a buscar la Ronda de Dalt.

Al Passeig de la Vall d'Hebron a tocar del Carrer de Ca l'Alegre ens vam aturar, tal i com havíem dit que faríem. El David no hi era i a més vam llegir un missatge en el que explicava que se li havia complicat el dia i que no podia venir amb nosaltres, així que vam tornar a engegar les motos i vam agafar la carretera de l'Arrabassada.

Com el dia que vam anar a fer la prova de la Triumph Street Twin, en arribar a Sant Cugat vam donar la volta per començar el camí de tornada. Tot i així, encara vam creuar algunes paraules i jo livaig dir que ens aturéssim al Mirador de Barcelona, però a ell li feia mandra perquè hi havia moltíssima gent quan  havíem passat i em va proposar anar al Mirador Sarrià a la carretera de Vallvidrera a Sarrià.

La veritat és que més que una sortideta va ser una passejada, doncs, tot i que ens n'enfotéssim una mica quan vam comentar que el venedor havia indicat que els pneumàtics i els frens eren nous, el cert és que n'eren i calia no forçar gens i a més tampoc no coneixia el Dídac les reaccions de la moto, que s'ha de reconèixer que no té res a veure amb la seva Honda VTX 1800.

El Mirador de Sarrià també era ple, però com a mínim teníem garantida una bona vista de Barcelona i, esperant una miqueta que marxessin els nostres veïns, vam poder col·locar millor la moto per fer les fotos.

Després de la sessió fotogràfica, el Dídac em va oferir provar-la, però li vaig dir que ja ho faria un altre dia, vam posar-nos els cascs, vam engegar les motos i vam seguir en direcció a Barcelona i en arribar al Carrer General Vives, ens vam acomiadar.