El Jaume no tenia la moto disponible i el David tenia no sé què d'un curs d'esport, així que dels que no treballàvem aquell dilluns només quedàvem el Dídac i jo, que ens vam trobar a la gasolinera de les Costes del Garraf.

Ens vam posar en rutat a la C-31, que va enllaçar amb la C-32, però la vam deixar ràpidament a la sortida 28 per agafar la C-15B, tot i que al cap de poc més d'un quilòmetre vam agafar la BV-2111, és a dir que vam agafar la carretera de Sant Pere de Ribes a Sant Pere de Molanta.

Sota un cel blau i un sol ben bonic, vam creuar Sant Cugat Sesgarrigues i el bonic i petit poble de Sant Sebastià dels Gorgs i vam passar a tocar de l'estació de tren Lavern-Subirats.

Després van venir Ca l'Avi i El Pla del Penedès, vam anar a buscar la BP-2126 cap a Font-rubí, travessant paisatges típics del Penedès plens de vinyes (encara amb els sarments), maquinària agrícola, cellers i caves.

Anava buscant un lloc on aturar-nos per descansar una mica i prendre alguna cosa i ens vam aturar al Bar Restaurant Cal Torrents Xic a Torrelles de Foix.

Feia fresqueta i jo em vaig posar els guants d'hivern, doncs havia sortit molt valent amb els d'estiu, vam travessar Pontons i, enlloc de continuar cap a Santes Creus, vam girar cap a Bonany i El Pla de Manlleu.

La carretera d'El Pla de Manlleu a Sant Jaume dels Domenys, superant la Serra del Montmell, és una carretera que m'encanta: en sentit El Pla de Manlleu el traçat és d'aquests que es gaudeixen i en sentit Sant Jaume dels Domenys, tal i com la vam fer, a més del traçat (un xic pitjor per a mí perquè hi ha més tram de baixada i has de tirar més de frens) hi ha les espectaculars vistes, però la calitja ens va impedir gaudir-les.

En arribar a Sant Jaume dels Domenys, vam girar a l'esquerre en direcció a Vilafranca del Penedès, però aproximadament a mig camí de La Múnia ens vam desviar a la dreta cap a Sant Marçal, malgrat que no estava indicat. Com en gairebé tots els altres trams, aquí també vam trobar algun ciclista.

Vam passar per sobre de l'AP-7 i en arribar a l'N-340 hauríem d'haver seguit recte cap a Les Masuques per anar fins a Castellet, però em vaig confondre i vaig agafar l'N-340, així que sobre la marxa vaig refer la ruta. El senzill hauria estat a la rotonda d'entrada a L'Arboç haver-nos desviat cap a Castellet, però ja que no anàvem per on havia pensat vaig creure convenient seguir fins a La Gornal i desviar-nos cap a Clariana per així aturar-nos a la corba des d'on es té la millor vista del castell de Castellet.

Acabades les sessions fotogràfiques (la meva i la del Dídac), vam tornar a equipar-nos amb els guants i els cascs, vam arrencar les motos i vam continuar la ruta.

El castell, construït dalt d'un turó el segle X amb la intenció de controlar el sector oriental de la plana del Penedès durant el conflicte entre cristians i musulmans, s'ha vist afavorit visualment a partir del 1928 amb la construcció del pantà i és tota una referència com a destinació motard tant per la seva imatge com pel traçat de la BV-2115.

Li vaig demanar al Dídac que es posés ell davant per així poder veure'l una mica millor i poder fer fotos, doncs abans de quedar no havia pensat que jo aniria al davant i que hauria d'haver intentat instal·lar la càmara enfocant cap enrere.

Arribant a Vilanova i la Geltrú, vam agafar la C-31, que en aquesta secció té el dens trànsit regulat per radars de tram, i la C-32, on ens vam acomiadar després d'haver fet aquesta ruta.