El dia vint-i-tres de desembre va ser l'últim dia que la Merlès va anar a La Formigueta abans de les vacances de Nadal i va decidir que hi aniria amb el barret de Pare Noel.

El mateix dimecres vint-i-tres, quan la Merlès va sortir de la llar d'infants, vam pujar a Berga per passar la Nit de Nadal a casa dels meus sogres.

El dia següent ens el vam prendre amb tranquil·litat, preparant-nos per tot el que havia de venir al vespre, aprofitant per fer una bona migdiada al sofà i engalanant-nos per a la festa.

Com és tradició (la nostra tradició), vam sopar de fondue, combinant-ne una de carn amb una altra de formatge, sense que faltessin els típics comentaris sobre la temperatura a la que estan l'oli i el formatge i la intensitat amb què s'han d'escalfar els recipients.

Abans de prendre les postres, vam saber per whatsapp de la resta de la família, que també estava de celebració, i vam retrobar-nos amb el tió de Berga, que cada any està més vell.

El tió va començar la vetllada cagant-nos les postres (sort que ho va fer perquè no en teníem pas) i després ens va cagar molts regals a tots.

Lògicament, l'endemà al matí la Merlès no volia deixar les joguines ni tan sols per esmorzar i vam haver de compartir la taula, entre altres coses, amb el micròfon de la Lady Bug.

El dia de Nadal, després de superar un test d'antígens, vam dinar a casa de la Carme, però no ens vam oblidar pas de cagar el tió de Sitges, que sense que ho sapiguéssim havia vingut amb nosaltres.

Tot i que el costum era juntar les dues famílies en un restaurant el dia de Sant Esteve, no vam voler reunir moltes bombolles de convivència i només ens vam reunir amb ma mare, la Carme, el Pere i la Marina al Restaurant Sol i vi.