L'arribada del vaixell a port estava programada per a les set del matí, així que ens vam haver de llevar abans i preparar-nos per carregar quan ens deixessin entrar a la bodega on hi havia els vehicles. A més, el Jordi va preparar el GPS per tal que sortir de Trelleborg no fos un entrebanc que ens fes perdre temps.

Res més desembarcar del Nils Holgersson, vam haver d'aturar-nos al moll per tal d'acabar de vestir-nos correctament per anar en moto i acabar de col·locar algunes coses. El temps que vam tenir a la bodega va ser del tot insuficient per fer-ho, doncs vam haver de deslligar les motos, penjar les cintes al seu lloc i lligar l'equipatge.

Hi havia menys trànsit, el paisatge era més àrid, els autobusos eren diferents, els noms als cartells sonaven estranys i l'autovia semblava més una via ràpida, però la gran diferència era el que estàvem sentint, doncs havíem fet un gran pas en el nostre viatge plantant-nos a Suècia.

Dúiem poc més d'una hora quan vam haver d'aturar-nos a repostar en el que va ser el repostatge més car de tot Suècia, però com que el dia abans no ens vam atrevir a allunyar-nos del port de Travemünde per l'intens trànsit alemany, no havíem desembarcat amb els dipòsits plens. Vam aprofitar per comprar algunes revistes de motos autòctones i menjar-nos uns croissants acabats de fer i d'oferta (oferta allà, perquè aquí els hauríem trobat un pèl cars) que tenien el mateix gust que els d'aquí.

La consigna del dia estava clara: fer quilòmetres direcció nord, com estàvem fent des del primer dia de viatge. Altres coses a destacar són la separació talla-motoristes instal·lada en les autovies d'un país tan civilitzat, avançat i progressista i els senyals que anuncien les sortides, que tenen forma de fletxa.

Les estacions de servei tenien productes totalment estranys per a nosaltres i en totes les que vam veure en aquesta zona del país hi havia un restaurant de menjar ràpid i alguna mena de supermercat. En la nostra segona parada, que va ser en una estació de servei e·on, hi havia un McDonald's que vam fotografiar com a homenatge al Jaume i un Biltema, on el Pedro i la Txaro van poder reposar els sacs i la tenda.

A l'hora de dinar, vam aprofitar el McDonald's d'aquella àrea de servei per tenir d'acompanyament unes patates fregides calentones i, en acabat, uns cafès.

Un cop represa la marxa, ens van sorprendre uns avions militars exposats a tocar de l'autovia, però el que a més de sorprendre'ns ens va fer il·lusió veure va ser el primer cartell de precaució per presència de certs animals.

El primer repostatge de la tarda el vam fer en una gasolinera on un gran cartell deia Järna Värdshus i tot i que es tracta del nom d'un restaurant, ens vam fer unes fotos pensant que es tractava del nom d'allà on érem mentre calculàvem la ruta i patíem per un cel que s'anava tapant per moments.