Ens vam prendre el matí molt relaxadament, fent-la petar i prenent-nos unes cerveses, mentre que el Carles i l'Eva van aprofitar per acostar-se a l'oficina de turisme per demanar informació pel viatge.

El dinar era de dotze a dues i a dos quarts de tres vam sortir de ruta més de cent motos que van ser dirigides  a Papperbukta, un petit port a l'illa de Papperøy.

Vam tenir un petit embús en arribar-hi perquè el petit aparcament va resultar del tot insuficient i al caos provocat per la gran quantitat de vehicles se li va sumar el caos de la cerca d'un lloc per aparcar sense tancar cap vehicle, envair en excés la calçada ni bloquejar accessos a edificis o instal·lacions.

Allà vam poder gaudir del mar, de la costa, dels vaixells i de les casetes de fusta. Si ho haguéssim vist de pujada, com el Carles i l'Eva, possiblement ens hauria meravellat, però després de tot el que dúiem al damunt... De tota manera, un 9 per a l'organització, doncs va estar molt bé, però no hi havia cap bar on prendre alguna cosa, només un venedor de gelats.

Vam tornar cap al càmping pel mateix camí pel que havíem anat a Papperbukta i a l'hora de deixar les motos el Pedro es va adonar que el suport de la parrilla de la moto del Carles havia cedit una mica i s'havia deformat. Vam recomanar-li que distribuís el pes de forma diferent i que alleugerís de pes la parrilla, però llavors no encaixava tot igual i no hi cabia. Per aconseguir carregar-ho tot amb la distribució de pesos que créiem convenient li vaig deixar una bossa estanca que va poder lligar al manillar i així vam resoldre el problema.

A les sis va començar l'hora del sopar, que s'acabava a les vuit des vespre i se solapava durant la segona hora amb parlaments, premis, discursos i presentacions, com la que ens van fer de la següent edició de l'European Vulcan Rally a Eslovènia l'any següent.

Després, els organitzadors noruecs ens van agraïr la nostra presència, van dir-nos que havien fet tot el possible per tal que estéssim contents de la nostra assistència, van agraïr als seus companys la col·laboració i la feina feta i van fer-se la foto de grup.

També van haver alguns premis per a les motos que un jurat havia decidit que se'ls havien d'endur, molt en la línia del que és habitual als European Vulcan Rally (ja em vaig decepcionar prou en l'edició del 2009 quan no vaig endur-me cap premi després d'anar de Catalunya a Gal·les en un chopper rígid).

Van tornar a actuar els Fudpuckers, però a les deu de la nit van tallar la festa per fer un sorteig de loteria, estona que vam passar fora de la carpa (una altra nit amb molt bona temperatura). Com cada nit, a la una de la matinada va tancar el bar i vam anar a dormir.