A les vuit del matí, just l'hora que començava l'esmorzar, ens vam acostar a la carpa per menjar-nos-el, coincidint amb el Carles i l'Eva, que ja ho havien recollit tot i anaven a marxar just després, doncs tenien molts quilòmetres per endavant.

El Pedro, la Txaro, la Núria i jo havíem quedat allà mateix a tres quarts de nou del matí amb el Jordi i la Rosa, però quan van arribar nosaltres encara no ho teníem tot recollit. Ràpidament, vam carregar els estris d'acampada al remolc i vam acostar tots els vehicles al bungalow (169 €) que havíem llogat per passar la nit al mateix càmping per tot seguit marxar caminant cap al centre històric, creuar-lo i agafar el ferri per vianants cap a la part nova de Fredrikstad.

Vam arribar a l'estació quan el tren que havíem d'agafar per anar a Osla ja havia marxat, així que havíem d'esperar gairebé dues hores, estona que vam dedicar a estirar-nos per descansar, per passejar una mica o per fer una estona de cada activitat segons gustos i necessitats.

A l'hora prevista, vam pujar al tren, un tren regional que va trigar poc més d'una hora en fer el trajecte, un trajecte en el que vam poder connectar-nos a la seva xarxa wfi. A més, vam estar de sort i un cop a Oslo Sentralstasjon, el maquinista va fer cas del precs que li demanaven, per amor de déu, que aturés el comboi.

Vam descobrir una ciutat moderna i cosmopolita en la que es concentrava un 12% de la població noruega i conformava la tercera àrea metropolitana més gran d'Escandinàvia. Sent tan gran i havent perdut el tren que volíem agafar, havíem de centrar-nos molt en allò que volíem veure, per tant vam decidir anar a buscar l'autobús turístic.

Així doncs, vam pujar al Hop on Hop off City Sightseeing disposats a empapar-nos al màxim de la capital noruega. Vam poder veure l'artèria comercial Karl Johans Gate, Stortinget (l'edifici del Parlament noruec), el Grand Hotel, l'Ajuntament amb el seu espectacular rellotge, Det Konelige Slott (la residència reial), el Hard Rock Cafe i Det Norske Nobelinstitutt entre altres llocs, edificis i negocis destacats o curiosos.

En arribar a l'entrada del Parc Vigeland, vam decidir baixar de l'autobús per fer una visita. Es tracta del parc més visitat de Noruega i en ell hi ha repartides més de dues-centes escultures humanes a tamany real que expressen sentiments i relacions.

El pont que donava entrada feia cent metres de llargària i quinze d'amplada i en ell hi havia cinquanta-vuit escultures en bronze realitzades entre el 1923 i el 1933.

La font originalment va ser dissenyada per a ser ubicada davant del Parlament, va ser fabricada en bronze i decorada amb 60 relleus de bronze individuals. Representant nens i esquelets als braços d'arbres gegants, la font suggereix que de la mort n'esdevé nova vida. Al terra, envoltant la font, hi ha un mosaic de mil vuit-cents metres quadrats fet amb granit blanc i negre. Crear el monument va prendre molt de temps a Vigeland: de 1906 a 1947.

El monòlit de granit de disset metres d'alçada està al punt central del parc i conté cen vint-i-una figures humanes que durant catorze anys van tallar tres escultors a partir del model de Gustav Vigeland. A la base del monòlit hi ha trenta-sis grups escultòrics també de granit i les escales per accedir-hi.

La visita al parc va pagar molt la pena i a més vam gaudir d'un temps immillorable. Només vam veure les escultures del propi parc, però prop d'ell hi havia el Museu Vigeland amb mil sis-centes escultures més i una gran quantitat de dibuixos, fotos, llibres i objectes que van pertànyer a l'artista, com motllos de guix d'algunes escultures, doncs l'origen del parc és un pacte entre Gustav Vigeland i l'Ajuntament d'Oslo quan el consistori anava a enderrocar l'edifici on hi tenia la vivenda i l'estudi en Vigeland: si la ciutat li proporcionava un nou estudi amb vivenda que es convertís en museu després de la seva mort, ell cedia a Oslo totes les seves obres i així va ser.

Vam tornar a agafar l'autobús turístic a quarts de tres de la tarda, ja a la península de Bygdøy vam dubtar si baixar a la parada del Norsk Maritimt Museum i del Kon-Tiki Museum, que ens feien gràcia, o a la del Vikingskipshuset, que també ens atreia, però no ho vam fer fins a la parada del Norsk Folkemuseum, el museu del poble noruec, un dels museus a l'aire lliure més grans d'Europa, a la cafeteria del qual vam dinar alguna cosa ràpida abans d'entrar-hi.

És una gran àrea en la que hi han repartides construccions originals de totes les èpoques i de totes les zones de Noruega, algunes de les quals tenen accés al seu interior decorat com correspon i fins i tot hi ha figurants simulant realitzar tasques pròpies de l'època.

Entre totes les edificacions, destaca l'Stavkirke de Gol, l'església de fusta del segle XII construïda en aquesta localitat del comtat de Buskerud a gairebé dos-cents quilòmetres d'Oslo que es va traslladar peça a peça el 1884.

Vam tornar a agafar l'autobús i a un quart de sis de la tarda vam baixar a la parada de l'Ajuntament per passejar pel centre en direcció a Sentralstasjon.

Com que anàvem bé d'hora, ens hi vam poder estar una estona admirant el modern edifici Operahuset, la seu de l'Òpera de Noruega, del Ballet de Noruega i del Teatre Nacional de Noruega. La façana és tota blanca pel granit blanc i el marbre blanc de Carrara que l'estudi Snøhetta va emprar en la seva construcció. Sembla que sorgeixi del mar i convida a passejar per les rampes d'accés i el propi sostre de l'edifici, buscant que s'integri en el barri portuari de Bjorvika i en la vida dels que el visiten. El seu interior, inclosos els lavabos, tampoc no deixa indiferent ningú. La seva inauguració va provocar un efecte cadena i es van projectar un nou edifici de la Biblioteca Pública d'Oslo pel 2018 i una nova seu pel Museu Munch pel 2019.

A les set de la tarda vam agafar el nostre tren de tornada cap a Fredrikstad, sense que aquest cop no hi hagués cap incidència ni retard. Això sí, estàvem més cansats.

Vam tornar a creuar el riu amb el petit ferri, vam travessar el centre històric i vam anar cap al nostre bungalow, on vam sopar i vam dir aduu-siau a l'ultim dia pròpiament de vacances, doncs l'endemà anàvem a començar la ruta de tornada a casa.