Vam sortir a tres quarts de nou del matí i el primer que vam veure va ser el restaurant en el que vam sopar la nit anterior. Vam tornar a agafar l'autopista perquè la nostra intenció era arribar a algun punt entre Nimes i Montpeller.

A les onze del matí dúiem al sarró cent vuitanta-cinc quilòmetres i vam aturar-nos en una àrea de servei per damunt de Dijon per repostar. Cent cinquanta quilòmetres més endavant, a la una del migdia, ens vam aturar en una altra àrea de servei i vam dinar patata, mongeta verda, ou dur, sardines i pop a la marinera amanit amb oli i maionesa del nostre rebost.

Aprofitant que dúiem bé el dia, vam decidir sortir de l'autopista i fer una mica de carretera, doncs encara que féssim menys quilòmetres dels previstos, l'etapa de l'endemà ens permetia assumir-los sense cap problema. Així doncs, a l'alçada de Vienne vam deixar l'A31 i d'entrada ni tan sols vam seguir l'N7, sinó que ens vam ficar per vies secundàries fins a la circumval·lació de Valence.

Evidentment, no queien els quilòmetres a la mateixa velocitat, però el dia anterior havia estat totalment esgotador, doncs ni la Núria ni jo dúiem pantalla, els nostres manillars feien més d'un metre d'amplada, a les vies ràpides no hi ha protecció per l'aire (arbres, cases, orografia...), la posició en aquestes vies tampoc no és dinàmica i les altes temperatures de l'època sumaven cansament. Per tant, circulant per carreteres convencionals no ens cansàvem tant i ens distréiem més, com per exemple veient decoracions a les rotondes, pobles, gent i fins i tot una central nuclear, el Centre Nucléaire de Production d'Électricite de Cruas-Meysse.

Vam decidir quedar-nos a uns cent quilòmetres del nostre objectiu Nimes i com els dies anteriors vam buscar un hotel de la cadena Etap. En vam trobar un a Montélimar, tot i que trobar-lo físicament ens va costar fer alguna volteta de més, però en tot cas hi vam arribar a quarts de vuit del vespre.

Després d'instal·lar-nos i posar-nos còmodes, vam sortir a sopar, acostant-nos cap al centre de Montélimar, però o no vam saber trobar-lo o estava tot molt tancat. A més, com que no teníem ganes de voltar molta estona i començava a ser tard per ser França, vam girar cua i ens vam acostar a un McDonald's que havíem vist als afores. En acabat, vam tornar a l'hotel per posar-nos a dormir.