Vam anar a buscar els nuvis a casa seva, a La Txantrea, on ens vam arreplegar un munt de motos i el descapotable que els havia de portar fins a Tajonar.

La sortida de La Txantrea ja va ser tot un espectacle, però no res comparat amb el que va ser travessar la capital navarresa per dirigir-nos cap al restaurant.

El convit i la cerimònia es van celebrar al Restaurante Asador Irurena, de Tajonar, on ja havíem dinat durant el desè aniversari de la territorial navarresa del VOCS al 2009.

Es va celebrar una cerimònia molt senzilleta, a l'estil dels nuvis, com no podia ser d'una altra forma, i la Larraitz va convertir-se en danzari per dedicar-los un aurresku.

Al mateix jardí vam fer el pica-pica alhora que anàvem fent les fotos de rigor, començant amb una foto dels nuvis (perdò, del matrimoni) sobre la VN 1500 tourer.

El dinar, com l'altre cop que hi vam estar, per llepar-se els dits, l'únic incovenient que se li podria trobar és que no vam poder ser tots junts en un saló, però aquest és sempre un mal menor i més si se celebra alguna cosa amb el Pedro, que no pot estar assegut en una cadira més de dos minuts seguits.

Allà mateix vam prendre les primeres copes i vam fer els primers balls del dia amb el grup que ens tenien preparat per la festa.

En acabada la festa a Tajonar, vam anar per camins alternatius a deixar les motos a l'hotel i canviar-nos per anar a peu al TX i encara va haver qui va tenir ganes de fer gimnàstica pel camí.

A la terrassa que té a la part del darrera el TX, que per aquell que no el conegui és un bar que hi ha a La Txantrea, vam sopar una mica.

Llavors la festa es va traslladar majoritàriament a l'interior del bar, on no vam parar de xerrar, riure, ballar i beure i fins i tot vam tornar a menjar quan va aparèixer un pernil a altes hores de la matinada.