Merzouga - Merzouga

19 Km.

El desert

Com que no teníem excursió i no hi havia gaire per visitar, vam aprofitar per descansar una mica i no matinar tant, tot i que tampoc no ens vam llevar tard. Un cop arreglats, vam esmorzar i vam tornar a les dunes per veure-les amb llum de dia i descobrir els seus principals moradors: els escarabats.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







A continuació, vam voltar una mica per l'hotel i vam sortir fora per l'altra banda per descobrir que hi havia tota una filera d'hotels arrenglerats per tal de tenir sortida directa a les dunes del desert.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Vam decidir agafar les motos per donar una volteta per allà a prop i per fer-nos unes fotos aprofitant que teníem el fons ideal per fer-les. A més ens havien dit que dos hotels més enllà hi havia un pas per on podríem arribar amb les motos fins les dunes, encara que al final no el vam trobar.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat



sergibuda.cat
sergibuda.cat




sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Ens vam arribar a Merzouga per veure què tal estava i ens va decebre una miqueta perquè és molt petitó i tots els habitants que vam veure ens van intentar vendre alguna cosa i ens van agobiar un xic. Al centre del poble ens vam creuar amb un grup de vuit o deu motos d'offroad molt equipades i els seus pilots, també molt equipats, se'ns van quedar mirant com dient "aquests no necessiten motos preparades per moure's per aquí?". I és que aquell carrer acabava directament al desert de sorra i dunes.


sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat



sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


 

 

 

 



Vam decidir deixar enrera les pistes del voltant de Merzouga per acostar-nos a una gasolinera que havíem vist el dia anterior perquè no en dúiem gaire i perquè volíem comprar una bombeta per la VN900. Sí que vam poder repostar, però no vam poder comprar la bombeta ni oli per intentar que no rebentés el rodament de la meva roda davantera, que duia tot el matí fent un soroll horrible perquè havia entrat sorra. Això sí, vam aprofitar per comprar unes begudes i unes patates fregides que ens vam fotre a la terrasseta, on corria una mica l'aire.

sergibuda.cat


 

sergibuda.cat

 

 

  





Volíem anar a conèixer uns pobles propers, però el soroll del rodament (una peça força delicada a les Vulcan 2000) aconsellava no rodar gaire, així que vam decidir quedar-nos una estona a la terrassa per després tornar a l'hotel a descansar a tocar de la piscina (havíem hagut de recollir l'habitació i ens guardaven els trastos) amb la companyia d'un gatet que se'ns va anar enfilant a les tumbones en busca de mimos.


sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat







Una miqueta més tard de l'hora prevista, ens van avisar que ja teníem els camells preparats per endinsar-nos al desert i hi anàvem nosaltres tres, un senyor de Saragossa (àlies el Coronel Tapioca), el guia i els quatre camells, que anaven lligats l'un darrera l'altre. Ens van fer seure, de l'últim al primer, el Coronel Tapioca, el Jaume, el Sergi i la Núria i en aquest mateix ordre ens vam anar acollonint a mesura que un cop asseguts el camell es posava dret.


sergibuda.cat

sergibuda.cat





sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat








La veritat és que les primeres sensacions no em van agradar gaire, però al poc em vaig sentir còmode, tot i que a les baixades havies d'estar atent i agafar-te bé. El paisatge era encisador i altres caravanes d'hotels propers encara el feien més captivador. Al cap d'una estona, vam fer una petita aturada per fer-nos fotos i per deixar descansar els camells.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat



sergibuda.cat
sergibuda.cat




sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat








No va arribar a una hora, com ens havien dit, però sí que va superar els tres quarts, una estona prou llarga per tal que no se't faci curta, sense arribar a cansar.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat









En una fondalada entre les dunes hi havia el nostre "complex turístic", que es composava de nou tendes amb dues habitacions dobles, la tenda menjador, la tenda cuina i la tenda letrina. Nosaltres tres ens vam acomodar en una única tenda (no sabíem si havia d'arribar més gent) i el Coronel Tapioca va deixar les seves coses en una altra i va sortir a fer fotos i a preparar-se per a la posta de sol. Nosaltres vam preferir prendre'ns-ho a l'estil tuareg, amb molta calma.


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







El guia ens va dir que no perdèssim temps a pujar les dunes o no arribaríem a veure la posta de sol, així que la Núria i el Jaume van començar a pujar, mentre jo tornava a la tenda a buscar les ulleres de sol per seguir-los poc després. La pujada es va fer feixuga perquè era més forta del que semblava i la sorra s'enfonsava a cada trepitjada i dibuixava formes en la seva caiguda per la duna.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Quan vaig arribar a dalt, el Jaume i la Núria ja havien fet un amic que es veu que vivia per allà i el Coronel Tapioca estava fent fotos (havia pujat per l'altra banda, rodejant i fent un recorregut bastant més llarg, però més pla).


sergibuda.cat







No fatava gaire per a la posta de sol, ens vam posar còmodes i ens vam adonar de la immensitat de sorra que ens rodejava. No havíem tingut cap de nosaltres tres una sensació igual abans i volíem gaudir el moment.

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat







El sol va començar a baixar i el color de la sorra anava canviant per moments, però no és que passés d'un color a un altre de forma més o menys gradual, sinó que anava adquirint tonalitats completament diferents, impossibles de captar en una fotografia.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Un cop viscut aquest magnífic espectacle natural (no pas una experiència mística capaç de canviar-te la vida, com hi ha gent que explica), vam baixar de la duna i ho vam fer bastant més ràpid que no pas en el sentit contrari i de forma més directa.


sergibuda.cat









De tornada al campament, vam seure a prendre el típic te amb menta, mentre ens anava arribant l'olor del sopar que el nostre guia estava preparant-nos després d'haver-se cuidat dels camells.


sergibuda.cat

sergibuda.cat
sergibuda.cat







Vam entrar a la haima menjador per sopar i, tot i que ens havien posat els dos grups per separat, vam seure tots quatre junts i vam compartir l'arròs amb verdures, que no va ser excessivament contundent, però suficient i quan estàvem acabant, ens van portar el pat principal, tajine de pollastre. Tot boníssim i en quantitat excessiva, de fet amb els dos plats del sopar del Coronel Tapioca hauríem pogut sopar tots quatre.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

 

 


 

 

 

Un cop amb la panxa plena, vam estar tocant els timbals, intentar seguir el ritme que ens marcava el guia i va quedar clar que l'únic dels quatre turistes amb ritme a les venes era el Jaume, doncs els altres tres vam fer el més absolut ridícul!


sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat