Ens van servir l'esmorzar típic (diferents pans, mantega, melmelades, ous, suc de taronja, te...) a la magnífica terrassa del riad, des d'on podíem veure com s'anava despertant la ciutat i el comerç es posava en marxa.

Un cop esmorzats i preparats per fer turisme, vam sortir en direcció al palau reial per fer-hi un cop d'ull i pel camí vam trobar un taller de motos en el que vam preguntar si tenien bombetes, doncs la Núria encara tenia fosa la del far de la seva moto. Allà ens van dir que no en tenien (i això que era un taller!), però ens van indicar on trobar-ne. La qüestió és que entre que potser no ho enteníem del tot bé i que allà on n'hi hauria d'haver no n'hi havien, al final vam sortir de la muralla i vam caminar una bona estona (després vam tornar en taxi), però al final vam comprar una H4 amb la llegenda "not to use in Europe" escrita a la caixa.

Amb el taxi vam anar directament a les tombes saadís, que és com es coneix el cementiri de la dinastia saadí on està enterrat el sultà Ahmad al-Mansur i que, tot i la seva importància, no va ser descobert fins el segle passat. Les tombes daten del segle XVI, n'hi ha més de cent de súbdits i guerrers i la decoració es fonamenta en mosaics blancs, blaus i verds, relleus a les parets i treballs en fusta.

Vam tornar cap al centre i ens vam endisar al soc, on vam comprar un parell de camises i unes sandàlies, per poc després buscar un lloc on prendre alguna cosa fresca.

Tal i com vàrem fer a Fès, vam visitar una medersa, aquest cop la Madrassa Ben Youssef, la més gran de tot el Maghreb amb 130 cel·les que van arribar a allotjar 900 estudiants alhora durant el segle XVI.

Amb la mateixa entrada teníem dret a entrar al museu de Marràqueix, que si bé conté obres que no van cridar-nos gaire l'atenció, l'edifici, que es tracta d'un antic palau del segle XIX en el que hi destaquen el pati central, la seva immensa làmpara i el hammam, sí que paga la pena el visitar-lo.

Movent-nos pels enrevessats carrers que conformen la medina i, per tant, entre milers de botigues, vam dirigir-nos cap al centre neuràlgic de Marràqueix seguint els cartells indicadors.

Teníem moltes ganes de veure la transformació de la plaça, doncs l'anterior visita a Marràqueix es va produir davant nostre sense que gairebé ens n'adonèssim. Vam pujar a una de les terrasses, així vam poder descansar una mica de la patejada i hidratar-nos (que ens convenia força), a més de dinar alguna cosa, i vam gaudir de l'espectacle de veure aparèixer els carrets per banda i banda de la plaça. És impressionant la velocitat a la que instal·len els restaurants ambulants sense pràcticament destorbar els aiguadors que fan de maniquins, les tatuadores que pinten amb henna, les àligues i els monos que serveixen de reclam de turistes, els vailets que es transformen en acròbates de circ, les caleses que transporten guiris, els encantadors que fan ballar les serps... mentre els músics marquen el ritme i desenes de ciclomotors travessen la plaça a tota velocitat.

Amb totes les paradetes muntades i servint menjar (van començar a fer-ho sense estar acabades de muntar), vam marxar cap al riad per descansar una miqueta, descarregar fotos i aprofitar la connexió wifi, a més de començar a preparar l'equipatge (amb la roba que havíem fet portar a rentar) per l'endemà.

Tot i que vàrem veure llocs força interessants per anar a sopar, teníem molt clar que volíem tornar a fer-ho a la plaça i, a més, en una paradeta de les més petitones que el dia abans vam veure que era proveïdora de menjar de molta gent local, que fins i tot se n'enduia cap a casa.

Com la nit anterior, vam anar a prendre un te a la menta a la parada especialitzada i, quan ja arribava l'hora en què els maleantes surten al carrer, vam anar a dormir mentre començàvem a enyorar Marràqueix abans fins i tot d'abandonar-la.