Vam repetir esmorzar a la terrassa del riad i, després de preparar les bosses, ens vam acostar al pàrquing amb un cert nerviosisme al cos per com trobaríem les motos, però res més allunyat de la realitat, doncs fins i tot ens les havien netejat una miqueta. Això sí, pagar i passar la barrera ja va ser més problemàtic (com arriben a complicar accions senzilles!), però finalment vam poder acostar les motos i carregar-les.

Com que és una ciutat que es desperta tard, el trànsit encara no era caòtic, però de tota manera et pots trobar vehicles en direcció contrària o qualsevol altra situació increïble a tota hora.

La sortida en direcció Essaouira era relativament senzilla, així que ens vam permetre el luxe de visitar el McDonald's de Marràqueix, ni que fos únicament per fora.

Essaouira és la platja de Marràqueix i per arribar-hi hi ha una autovia, de tal forma que el viatge no té gaire d'interessant, de fet el més curiós que vam veure van ser cabres pujades en arbres, però es tractava més d'un reclam turístic que d'una altra cosa.

Tan bon punt com s'arriba a Essaouira, es nota un canvi, doncs hom diria que està en un poblet de la costa mediterrània de la Península Ibèrica o de l'Algarve portuguès, amb els seu passeig marítim, la seva platja, les seves cases de color blanc, els seus xiringuitos, els seus jardins, els seus hotels i apartaments a primera línia...

La medina està totalment amurallada i el nostre hotel (l'havíem reservat la nit abans per internet) estava dintre, de tal forma que la Núria i el Jaume es van acostar caminant a veure com havíem d'entrar, mentre jo cuidava les motos.

Vam apropar les motos fins la porta de l'hotel sense engegar-les i vam entrar a fer el check-in mentre ens oferien un te a la menta.

L'hotel era encisador i per la part del darrera hi havia una magnífica terrassa que donava a una segona muralla i a un ampli passeig peatonal.

En pujar a l'habitació amb les bosses, tot i saber que havíem reservat una suite, la sorpresa va ser majúscula pel tamany i l'estil de l'habitació.

Com que en tota la medina està prohibit circular i aparcar, vam haver de sortir d'ella per deixar les motos, però fora tot és zona blava, així que només ens va quedar anar a tocar de la porta de la medina, on hi havia un grup de gent que et deixaven aparcar en un descampat i et cobraven com si fos un aparcament vigilat. El millor de tot és que les motos ni tan sols ens les van fer aparcar al descampat per no perdre llocs pels cotxes i vam aparcar sobre la vorera (on estava prohibit aparcar).

Vam tornar a entrar a la medina, però per sortir-ne en direcció al port i al mar, gaudint d'un dia de sol primaveral, mentre venedors ambulants i cambrers de tot tipus de restaurants ens condivaven a gastar-nos els nostres diners en els seus negocis.

Al moll hi havia instal·lades unes parades amb grans terrasses on exposaven tota classe de peix i marisc per tal que els clients escullissin el que volien que els servissin per menjar i, com no podia ser d'una altra manera, va ser on nosaltres tres vam dinar.

En acabar de dinar, vam dirigir-nos cap a la platja per fer una passejada al llarg del passeig marítim, igual que podríem haver fet a Sitges.

Vam tornar sobre les nostres passes per endinsar-nos a la medina, que no és pas com la resta de medines que havíem visitat, doncs té un traçat molt més ampli i menys caòtic, al voltant d'un carrer principal on les botigues són pràcticament totes de souvenirs. A més, un altre tret característic és la barreja de botigues: malgrat que encara hi ha un cert ordre gremial, hi ha moltes botigues on no toca que hi siguin.

Seguint parades i botiguetes de souvenirs, vam arribar a peu de les muralles que varen edificar els portuguesos al segle XVI i vam pujar-hi a fer un cop d'ull i jugar una mica amb els canons, alguns dels quals es van fabricar a Barcelona.

Vam tornar a l'hotel (fent algunes parades per mirar roba) per descansar una miqueta i ja no vam sortir fins pràcticament l'hora de sopar, quan vam anar a un restaurant bastant modern en el que servien plats de pasta. I d'allà, a dormir.