Larache - Tànger MED

138 Km.

Pluja i boira abans d'agafar el ferri

Com que no sabíem si anàvem a arribar a temps, no vam comprar els bitllets del ferri des d'Essaouira i des de Larache ja no vam poder fer-ho per internet, així que ens vam llevar d'hora i vam anar a buscar les motos, moment en el que es va posar a ploure amb ganes.


sergibuda.cat







El ferri sortia a les quatre de la tarda, però s'havia de ser quatre hores abans i a més havíem de comprar els bitllets, per tant vam preveure ser-hi d'hora, comprar els bitllets, anar a alguna banda a gastar els dirhams marroquins i tornar per ser a la porta a les dotze. El cas és que sí que ens havíem llevat d'hora, però anàvem a trigar més de l'esperat per arribar-hi, doncs la pluja es va tornar molt i molt intensa i quan va afluixar va ser perquè travessàvem boira.


sergibuda.cat








Vam arribar al port empapats de dalt a baix, doncs ni els xubasqueros ni la cordura van aguantar la quantitat d'aigua que ens va caure i, a més, ens vam assabentar que la guixeta de venda dels bitllets pel nostre ferri no obria fins les dotze!!! De tota manera, vam entrar al petit bar que hi havia per esmorzar alguna cosa i començar a omplir la paperassa necessària.


sergibuda.cat








No ens vam atrevir a marxar d'allà per por que obrissin la guixeta i ens quedèssim sense bitllet i quan vam veure que la gent començava a fer cua, ens hi vam ficar, no fos cas que sent allà encara ens quedèssim sense poder pujar per no haver fet la cua, però no va ser el cas, sinó que gairebé ens vam quedar sense perquè no es podia pagar amb tarjeta (per sort ens van admetre euros i teníem guardada una bona quantitat per si passava alguna cosa).


sergibuda.cat








Un cop amb els bitllets a la mà i amb un cartellet indicant la destinació, cap a una altra guixeta on ens havien de segellar uns papers, després a una altra, després, ja sobre la moto, un altre control i tot seguit a deixar la moto amb altres vehicles en una zona marcada per tal de passar un escàner.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat








No havien tocat les dotze del migdia que ja estàvem al moll esperant l'arribada del vaixell, ja no plovia, tampoc no feia sol i la temperatura era bastant agradable, tot i que hi havia molta humitat. A més, de tant en tant, s'agafava cobertura als mòbils de l'altra banda de l'estret.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat








Quan ja hi dúiem prop de dues hores, van fer que un vaixell que hi havia atracat en un altre moll atraqués al del davant nostre, però enlloc de sortir viatgers, van començar a carregar cotxes nous a estrenar, és a dir que no era el nostre i havíem de seguir esperant...


sergibuda.cat

sergibuda.cat





sergibuda.cat








Era gairebé un quart de quatre de la tarda quan va començar a atracar el nostre vaixell i llavors van començar a descarregar-lo (centenars de furgonetes carregades a tope a l'interior i sobre seu amb bultos que doblaven la seva alçada), aturant els que baixaven del vaixell cada cop que passava un cotxe nou per pujar al vaixell de càrrega que teníem al davant.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







No van començar a pujar vehicles fins tres quarts de cinc i els primers van ser els que anaven a Gènova. A més, seguíem amb les interrupcions pels cotxes que anaven al vaixell de càrrega i, tot i haver passat un control més per part de membres de la tripulació, just a la porta del vaixell la policia tornava a comprovar passaports, bitllets i ocupants dels vehicles. De tota manera, cap a un quart de sis de la tarda, quan començaven a caure unes gotes, ens van deixar passar als que anàvem en moto a Barcelona.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Res més pujar, vam anar al camarot a deixar els trastos i a buscar un bar on poder menjar i beure alguna cosa, doncs ja feia prop de vuit hores que ho havíem fet per últim cop.


sergibuda.cat







Hi havia entrepans, kebabs i porcions de pizza bastant cars, igual que les begudes, però necessitàvem prendre alguna cosa, així que no va haver més remei que gastar-nos la pasta. A continuació, vam sortir a coberta per la popa del vaixell i vam veure que la cua de vehicles per pujar encara era llarguíssima i això que ja feia dues hores i mitja que hauríem d'haver salpat.

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Després d'inspeccionar una mica el vaixell, vam apalancar-nos en un altre bar molt més acollidor, en el que ens vam relaxar prenent-nos unes Paulaner acompanyades d'uns cacauets. Això sí, a preu d'or i mentre uns crios no paraven de saltar i còrrer al nostre voltant amb el vistiplau dels seus pares.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







La Núria i jo vam anar a sopar al self-service (també molt car) perquè l'horari no ens permetia fer-ho més tard i en acabat vam sortir a coberta per veure com salpàvem cinc hores més tard del que estava previst i sota una finíssima pluja.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat