Youghal - Kinsale

221 Km

The Jameson Experience i Blarney Stone

A les vuit del matí, tal i com havíem acordat amb Mrs. Mary Goggin, vam seure a taula per gaudir del nostre primer traditional irish breakfast, tot i que aquesta versió no duia mongetes ni pudding.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 


Vam sortir de Youghal amb els pantalons de l'impermeable posats, doncs a més d'estar molt tapat, el terra era una mica moll i s'escapava alguna goteta. En agafar l'N-25, però, vam recular cap allà d'on veníem el dia anterior i vam posar gasolina abans de continuar en paral·lel a la costa i en sentit antihorari .


sergibuda.cat
 


 

 

 

 

 


La nostra destinació era Ardmore, una localitat costanera amb la seva població durant molts anys dedicada majoritàriament a la pesca i coneguda per ser una destinació turística i per ser considerada el primer assentament cristià a Irlanda.


sergibuda.cat
 












A la part alta d'Ardmore i dominant la badia, hi ha el conjunt format per una round tower, la catedral i el monestir de Saint Declan, l'introductor del cristianisme. La torre, del segle XII, té una alçada de 29 metres i és un exemple perfecte d'aquest tipus de construccions. També són de destacar els relleus que hi ha a la catedral i que representen escenes bíbliques i de la vida de Saint Declan, però que nosaltres no vam poder veure.

sergibuda.cat


 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat











Amb tanta història a les seves esquenes i amb la religió pel mig, és normal que hi hagi supersticions i llegendes, com la que rodeja una roca que inexplicablement va aparèixer a la platja i que teòricament va arribar-hi surant a l'aigua per fer arribar la campana del sant.


sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat











Vam tornar sobre les nostres passes, deixant enrera Ardmore i el trencant cap a Youghal i sota un cel molt tapat i amenaçador vam recòrrer els trenta-i-escaig quilòmetres que ens separaven de Middleton, on teníem prevista una visita.


sergibuda.cat











La visita era a la vella destil·leria de whiskey de la casa Jameson en aquesta població que havia estat transformada en un centre de visitants on gaudir de The Jameson Experience, un tour a través de les instal·lacions, de la història i del procés d'elaboració del whiskey.


sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat











Malgrat no haver comprat les entrades per avançat, no vam tenir problema per comprar-les allà mateix i només vam haver d'esperar uns minutets a la següent visita.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Desconeixedors com érem de tot el procés (estàvem avesats a la vinificació), ens va semblar una visita interessantíssima, sorprenent-nos molt que es destil·li cervesa de baixa qualitat per arribar al whiskey.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat
sergibuda.cat



sergibuda.cat







Després de prop de dues hores i com era d'esperar, l'experiència va concloure amb una visita al bar, on vam gaudir d'una dura (a les dotze del migdia un whiskey no entra igual que en altres moments del dia) degustació, i a la botiga de records, on vam poder trobar merchandising de tot tipus.


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat







Cobh és una població costanera del comtat de Cork coneguda per ser l'últim port que va visitar el Titanic abans d'enfonsar-se. Vam anar cap al centre, tot buscant on aparcar o l'oficina de turisme i vam anar a parar a una plaça davant d'un centre comercial on vam veure l'estàtua de l'Annie Moore, una noieta que va ser la primera persona admesa al Estats Units a través del centre d'acollida d'immigrants d'Ellis Island. Vam continuar fins trobar la veritable oficina de turisme i allà ens van dir on podríem aparcar, tot i que l'aparcament més proper que ens van indicar estava tancat. L'altre, estava darrera de la catedral de Saint Colman, després de fer unes rampes bastant costerudes, però un cop allà ens va semblar que potser no valia la pena tota la caminada que havíem de fer per simplement passejar per on ja havíem passat un parell de cops amb les motos i vam decidir marxar.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Com que Cobh està a l'est del riu Lee, que una mica més amunt forma el llac Mahon, per continuar el viatge per carretera havíem de fer una gran volta i pràcticament entrar a Cork, una gran ciutat amb força trànsit, així que vam decidir agafar el ferri que creua el riu per estalviar temps.

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Vam seguir ruta fins a Kinsale, un altre port pesquer i estratègic, on vam trobar un lloc on dormir, vam descarregar les motos, vam instal·lar-nos, sense sortir de l'habitació vam picar una mica d'embotit i formatge del nostre rebost i ràpidament vam tornar a sortir per aprofitar la tarda per fer turisme.


sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Un cop a Blarney, vam aparcar les motos a l'aparcament de franc que hi havia i de camí a l'entrada a Blarney Castle vam trobar una botiga de souvenirs que li va fer molta gràcia a la Núria perquè duia el nom del protagonista de la novel·la que estava escrivint.

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Després de pagar l'entrada, no ens vam entretenir gaire a la botiga de records i vam passar pel magnífic jardí a corre-cuita perquè en realitat no teníem massa temps per visitar-lo.

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Com la majoria dels castells irlandesos, està mig derruït i bàsicament es conserven la torre de l'homenatge, que en una de les reconstruccions va passar a ser el doble d'ample que l'original del segle XII, i unes torres circulars pertanyents al sistema defensiu.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat







Vam pujar a la torre de l'homenatge, aprofitant per visitar les diferents estances en les que no hi ha res, fins arribar a la part més alta, on hi ha l'atracció turística que li dona fama al castell: la pedra de Blarney. Es tracta d'una pedra d'orígen desconegut (hi ha qui diu que la va portar el profeta Jeremia, com n'hi ha d'altres que diuen que va ser part del botí a les croades...) que va quedar partida, es va col·locar en aquesta part de l'edificació i té atribuïda la màgia de concedir el do de la paraula a qui li fa un petó. De fet, més que el do de la paraula, es un do per parlar i parlar sense dir pràcticament res i acabar sortint-se'n enganyant l'oient. Com és lògic, vam vèncer la nostra recança i la nostra por a caure (unes barres ho impedirien) o perdre algun dels objectes de les nostres butxaques i vam besar la pedra.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Un cop abaix, vam pagar per quedar-nos les fotos que ens havien fet i vam llegir els panells informatius que hi ha en un parell de dependències, on s'explica la història del castell i de la regió per una banda i el mite i les llegendes al voltant de la pedra per una altra, destacant la quantitat de personalitats que han pujat la torre per besar la pedra i els intents de compra de la pedra i del castell sencer. A continuació, ens vam acostar als bars que hi ha als estables, però ja havien tancat i vam aprofitar per visitar les coves que hi ha a tocar del castell.


sergibuda.cat







En sortir del recinte, teníem pensat anar a beure alguna cosa, però l'aparcament ja estava pràcticament tancat, així que vam agafar les motos i vam moure-les uns cent metres fins a deixar-les a la plaça del poble, sorprenent-nos perquè el rectangle central amb gespa s'havia convertit en un camp de futbol i dos equips perfectament uniformats anaven a enfrontar-se oficialment. De tota manera, nosaltres anàvem a allò que anàvem i vam entrar en un pub per refrescar-nos una mica.


sergibuda.cat







Esquivant una pilota que es va escapar en la nostra direcció, vam equipar-nos i vam agafar les motos per tornar cap a Kinsale, però ens vam equivocar en alguna cruïlla i vam acabar entrant a Cork. El nostre sentit de l'orientació afegit al fet que sabíem que la carretera que havíem d'agafar conduia cap a l'aeroport va aconseguir que no perdéssim temps i a més veiéssim una part d'Irlanda diferent, urbana i bastant pobre, abans d'arribar a The White Lady.

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Havíem d'anar a sopar alguna cosa i ens vam acostar a un local molt modern que havíem vist tot passant on servien traditional fish & chips, però el restaurant estava ple, no vam voler agafar el menjar del take away i ens vam acostar més al centre, on vam descobrir el Kitty O Se's, un pub en el que vam menjar la mar de bé.


sergibuda.cat







A més, tal i com estava anunciat, aquella nit (i crec que totes durant l'estiu) hi havia live music amb un grup que ens va agradar força i que va aconseguir que hi hagués un ambient fantàstic.







 

 





La Núria, com sempre amb molt més bon criteri que no pas jo, va pensar que no podíem seguir animant-nos sense posar en perill l'aprofitament de l'endemà i em va convèncer d'anar a dormir després d'una passejada pel moll.


sergibuda.cat