Ens vam llevar tranquil·lament perquè el ferri estava previst que arribés a les onze del matí, de tal forma que vam tenir temps de sobres per dutxar-nos, esmorzar i recollir.

Fins i tot vam poder pujar a coberta per veure l'skyline de Roscoff, que era el punt més proper del continent europeu i cap on es dirigia el vaixell capitanejat eventualment pel pràctic del port que va arribar en un bot.

Vam anar cap a la bodega per carregar les motos, deslligar-les i preparar-nos per abandonar la nau i ja fora de les instal·lacions portuàries, vam aturar-nos a una banda de la carretera per fer un últim cop d'ull cap a l'MS Oscar Wilde que inexorablement ens remetia als dies a Irlanda, tan propers i tan llunyans alhora.

Havíem de desfer el camí que havíem fet gairebé tres setmanes abans i sabíem que anava a ser cansat, entre altres coses perquè ja no estàvem acostumats a la calor, tot i que s'ha de reconèixer que a la Bretanya els núvols i el vent van ajudar-nos prou. En tot cas, quan dúiem mes d'una hora i mitja i passàvem per Montauban-de-Bretagne vam fer la primera aturada, però va ser una aturada ràpida.

Entre Rennes i Nantes, a l'Aire de Pomméniac, una àrea de servei de l'autovia, vam repostar i vam decidir fer el dinar, primer dempeus i quan ens va deixar lloc una família que ja havia acabat, en una taula a la zona de descans.

La tarda es va fer pesada, doncs vam fer un tram més per autovia i per la nacional hi vam trobar trànsit intens i moltes rotondes, com sempre a França. El cas és que volíem passar Niort perquè en cas contrari l'endemà ens tocaria fer molts quilòmetres pels dies que dúiem de ruta. Sí que és cert que teníem el diumenge de coixí, però el volíem deixar com a últim recurs. Al final, vam trobar un hotel a peu de carretera al costat d'un restaurant i d'una discoteca. Semblava més un hotel per hores que no pas una altra cosa, però a nosaltres ja ens va anar bé.

Vam sopar al restaurant, tot i que vam arribar a pensar que no ho podríem fer perquè es van començar a escridassar la cambrera i el cuiner, al més pur estil reality televisiu.