La Núria i jo vam sortir el dissabte pel matí de Sitges, sota un cel molt clar, però bastant tard (gairebé eren les dotze del migdia), així que no vam poder fer gens de ruta.

Vam quedar amb el David al Bonarea de Flix per comprar menjar i beguda, doncs teníem intenció d'anar a l'Ermita del Remei, el lloc de celebració de la Concentració Motociclista Vila de Flix, per fer un dinar semblant al que havíem fet quatre setmanes abans.

En acabar de dinar, ho vam recollir tot i vam marxar cap a Vinebre, però sense deixar escapar l'oportunitat d'utilitzar el pas de barca sobre el riu Ebre!

Vam entrar al recinte i vam anar a inscriure'ns i a recollir la clau de l'habitació que havíem reservat la Núria i jo més per evitar carregar amb la tenda i els matalassos que no pas per alguna altra raó.

Vam passar pel photocall per fer una mica el ridícul amb els complements que l'organització va posar a la nostra disposició i per la barra per agafar forces per fer el ridícul davant del photocall.

Patrocinada per una empresa local de distribució de peix i marisc, Pescaporta, hi va haver una degustació de musclos que va fer les delícies dels presents.

Tot i que no feia gens de fred, ja duia una estona encesa la típica foguera, al voltant de la que es va aplegar gent habitual amb ganes de passar l'estona explicant històries.

Al voltant d'aquesta mateixa foguera va tenir lloc l'In Memoriam, un emotiu acte de record dels companys motards que ja no ens podien acompanyar.

Eren prop de les deu del vespre quan vam recollir la safata i vam seure a una de les llargues taules per sopar, que va ser molt correcte. L'únic però que se li pot posar és el lloc, que aquest any no va ser un problema, però en altres es passa molt fred.

Els Gra Fort li van posar moltes ganes i un molt bon repertori de pop/rock espanyol i català dels 80's i els 90's a la seva actuació, tot i que la qualitat musical no era el seu punt fort. De tota manera, vam cantar i ballar fins no poder més.

Després de l'actuació, ens vam traslladar a l'interior del barracó que fa de seu social de l'Escuderia Coll d'Arruix i on hi havia la barra, però va haver qui hi va entrar amb la moto i tot.

No érem massa gent, però ens vam desmadrar bastant tots plegats quan la música va acompanyar (va haver algunes cançons totalment fora de lloc), vam riure i vam ballar com si ens anés la vida.

Van tornar a aparèixer motos dintre del local cremant roda i aixecant un núvol de fum i la Núria va decidir que ja en tenia prou, doncs el dia havia estat molt llarg, i que se n'anava a dormir.

El David i jo vam continuar la festa una estona més, però una estona en la què tot encara es va desmadrar més, amb gent ballant sobre la barra, gent despullada de cintura en amunt i gent despullada de cintura en avall.

Finalment, però, ens vam retirar a dormir a l'habitació, doncs li havíem dit al David que dormís en el seu matalàs inflable al terra de l'habitació i així s'evitava muntar la tenda. Pel matí, com és lògic, va costar llevar-nos i posar-nos en marxa, però vam acabar fent-ho (ves quin remei!).

Quan vam anar a esmorzar, vam ser dels últims. Fins i tot hi havia gent que ja l'havia acabat i havia marxat, però això no treu que els nostres ous ferrats amb bacó ens entressin la mar de bé i ens ajudessin a recuperar-nos.

Estava molt tapadot i fins i tot feia la sensació que es podia posar a ploure en qualsevol moment, el que encara ens feia més mandra i ens alentia. de tal forma que vam poder anar acomiadant a gairebé tothom, fins que finalment vam sortir de les instal·lacions i vam veure un membre dels Pakí-Paya amb la moto espatllada i un vehicle d'assistència.

Els núvols baixos començaven a escampar i ens va donar la sensació que estractava d'un fenòmen local a la riba del riu Ebre, tal i com havia passat el dia anterior, però igualment vam decidir tirar pel dret a l'hora de tornar i no fer cap ruta alternativa panoràmica.

A l'alçada de Cunit, la Núria va voler aturar-se en un restaurant de la cadena Burger King per menjar alguna cosa i així no haver-nos de preocupar per res més que no fos jeure durant la tarda i ens vam acomiadar del David, que va continuar cap a casa seva.