En ser primer de mes, m'ho vaig poder muntar per treballar només una estona i un cop enllestida la feina, marxar cap a casa, on estava la Núria esperant-me per sortir plegats i així poder fer una mica de ruta.

En arribar a Riudecols, vam aturar-nos al Bar La Brasa, abans conegut com Bar El semàfor, que és just davant de la ubicació del senyal lumínic, i vam menjar alguna cosa, a més de descansar una estona.

Vam continuar per l'N-420, tot superant el Coll Negre i el Coll del Pigat, vorejant Falset, Móra d'Ebre i Móra la Nova, on vam aprofitar per repostar i on vam agafar la carretera T-324 per travessar Benissanet i dirigir-nos a Miravet.

La silueta del castell medieval erigit per l'ordre dels Templers s'imposava i atreia la mirada, però nosaltres entràvem a Miravet per l'altre gran reclam turístic del poble, el pas de barca sobre el Riu Ebre.

Vam agafar la C-12 fins a Vinallop, llavors vam seguir el camí que havíem fet per anar a Godall, però enlloc d'entrar al municipi del Montsià que dóna nom a la serralada que el separa d'Ulldecona, vam seguir per la TP-3311 primer i per la TP-3322 (per Els Valentins) després i vam travessar a la Comunitat Valenciana pel pont que uneix El Castell i Sant Rafael del Riu.

Vam entrar a Traiguera i vam aturar-nos al Pub Duetto per prendre alguna cosa fresqueta i descansar i a la taula del costat ens vam trobar amb el Xavi del Perejil Chapter, un motard de Traiguera que ens va dir que es passaria per Alcossebre per la nit i a qui vam preguntar per on continuar la ruta.

Vam agafar la carretera de Logronyo, l'N-232, fins a La Jana, on vam canviar a la CV-10, passant per Sant Mateu i La Salzadella. I un cop a Les Coves de Vinromà vam agafar la CV-133, que travessa la serralada litoral de les Talaies d'Alcalà, un curt però bonic port amb un traçat distret i unes vistes increïbles tant a una banda com a l'altra.

Vam aparèixer al centre urbà d'Alcalà de Xivert, el vam travessar sencer i vam fer un petit tram de la carretera N-340 abans d'agafar el trencall cap a Alcossebre.

Vam passar pel recinte de la trobada per recollir la butlleta per poder-nos inscriure i vam anar cap a l'apartament que teníem reservat per fer el check-in dintre de l'horari establert, tot i que vam comprovar que no hauria estat un problema arribar més tard. Després de descarregar l'equipatge i posar-nos còmodes, vam tornar cap a la concentració per fer la inscripció i canviar la butlleta pels tiquets i la samarreta.

Amb tota la feina feta, ens vam acostar a la barra per prendre la consumició de benvinguda, que en el cas de la Núria va haver de ser sense alcohol, acompanyada dels típics cacauets d'aquesta concentració.

Vam tornar a l'apartament per deixar les samarretes i de pas ens vam acostar al supermercat per comprar algunes coses i mentre estàvem endreçant les compres ens van trucar els meus sogres, que estaven passant uns dies a Vinaròs, i vam quedar amb ells en una terrassa davant del mar a tocar de l'edifici d'apartaments. Després d'una estona, ells van tornar cap a Vinaròs i nosaltres cap a la concentra, doncs el David estava a punt d'arribar-hi.

Després d'acompanyar el David a l'apartament per tal que descarregués l'equipatge i es posés còmode, vam tornar a la concentració just quan oferien el pa amb tomàquet i pernil, que tot i estar bo, no ens va solucionar totalment el sopar. Per això, vam anar a fer alguna tapa a Casa Antonio, on ja hi havíem estat en alguna altra ocasió.

El Rock'n Roll és el veritable protagonista de les nits de divendres i de dissabte de la trobada del Custom Maestrat a Alcossebre, amb grups de qualitat, com Ruth Baker Band, el quintet que ens va fer ballar tan bon punt com vam arribar en front de l'escenari.

Tot i la música, la diversió, els riures i les converses, el dia s'havia fet llarg per a la Núria, que al final del dia acumulava més cansament de l'habitual i va decidir marxar a dormir a l'apartament.

Després va venir el concert de The Ladies. Amb Lady Cherry com a frontwoman, presentava una formació totalment diferent (excepte per Lady Cherry) a la que havíem vist per primer cop, doncs hi havia la Lucía als teclats, la Carmen a la guitarra, Pink Lady al contrabaix i Aly a la bateria.

Acabada l'actuació, vam anar a saludar-les i a fer unes fotos, però la nit no va donar més de sí, doncs la música que es van posar a punxar no ens va agradar gens i estàvem prou cansats com per donar-li una oportunitat.

Pel matí, vam fer mandres a l'apartament i vam anar a comprar alguna cosa més, més tard vam fer una mica d'aperitiu i vam preparar la barbacoa per dinar a la terrassa.

Amb tota la calma del món, vam fer la nostra sobretaula i fins i tot vam anar a fer un cafè, un te i un gelat (gustos diferents, què vols fer-li!) a un bar proper, per finalment anar cap al passeig marítim en el que tenia lloc la concentració, on vam aprofitar que hi teníem accés per remullar-nos una mica els peus en el mar.

Vam saludar els amics i gairebé sense temps per res més, vam anar cap a les motos perquè estava a punt de sortir la ruta. La Núria va preferir no conduir entremig de tantes motos, així que jo vaig agafar la Bonneville i la vaig portar de paquet.

La ruta ens va portar pels carrers d'Alcossebre fins a la carretera cap a l'ermita de Sant Benet i Santa Llúcia, on vam pujar en l'edició del 2014, però una mica abans d'arribar-hi ens vam desviar cap al Restaurant El Pinar, on ens havien preparat un pica-pica espectacular. A més, com que vam ser els primers a entrar-hi, vam aconseguir col·locar-nos en una situació privilegiada i ens vam fotre fins el cul!

De tornada al recinte de la trobada, vam aparcar es motos i ens vam acostar al Típic Bar per seure a la terrassa per prendre alguna cosa tranquil·lament.

Com que havíem menjat tant per la tarda, no teníem pas gana, així que la Núria i el David només es van agafar la fruita del postre i jo ni això. Així, de pas, ens vam estalviar les baralles habituals per aconseguir un lloc on sopar.

A més, vam aprofitar l'estona per acostar-nos al complex on teníem el nostre apartament per deixar les ulleres de sol i la crema protectora i agafar alguna cosa per abrigar-nos en cas de necessitat.

El primer dels concerts de la nit va ser el de The Hawks, una banda valenciana de rockabilly i rock and roll clàssic amb Santi Liste com a cantant, Isi Rockin' al contrabaix, Abelard a la guitarra i Kike a la bateria.

La Núria, com la nit anterior, va ser la primera a marxar a dormir. El David i jo, encara que cansats, vam seguir de festa i ballant, mentre que els amics de les terres de l'Ebre, tot i estar animats, no ballaven pas i es mantenien a una bona distància de l'escenari, potser perquè així estaven més propers a la barra...

El plat fort de la nit va ser l'actuació dels Enma Fernández Band, la formació liderada pel pianista, cantant, director i showman barceloní Enma Fernández, que ens va fer ballar a ritme de rhythm’n’blues, swing, blues, boogie woogie, swamp i jazz, tot i que no em va semblar pas una de les seves millors nits (no sé si ell no estava prou animat o si la resposta del públic, molt fred en general, no va crear l'atmòsfera necessària).

Vam fer bondat i en acabar l'actuació vam anar a dormir, així el diumenge ens vam poder llevar, dutxar, vestir i recollir per sortir abans de les deu del matí amb les motos ja carregades.

Un cop aparcades les motos, vam anar a buscar el nostre tros d'entrepà per esmorzar, que com els anys anteriors que hi havíem anat, estava boníssim i amb el pa cruixent.

Quan ja estàvem acabant-nos l'esmorzar, van arribar la Marta, el Josep, l'Ike i la resta, que anaven més tard que nosaltres. Els vam dir que no ens quedaríem a esperar la paella i que per tant anàvem a marxar ja, doncs no tenia sentit allargar el matí perquè no hi havia activitats programades.

Vam començar la ruta a l'inrevés de com l'havíem acabat el divendres, és a dir travessant Alcalà de Xivert, travessant la serralada litoral de les Talaies d'Alcalà per la CV-133 i enllaçant amb la CV-10 a Les Coves de Vinromà.

Poc després, vam fer una petita aturada i allà vam decidir que anant amb temps com hi anàvem, deixaríem la còmode CV-10 per agafar l'estreta i solitària CV-131 i passar així per Tírig.

Vam continuar entre camps d'oliveres i altres arbres fruiters fins arribar a Sant Mateu, on vam agafar direcció a La Jana per una carretera més ampla, al final de la qual vam aturar-nos a repostar en una gasolinera.

Vam vorejar Traiguera, enlloc d'entrar-hi com a l'anada, i un cop a El Castell, vam dirigir-nos a La Sénia, on vam agafar la TV-3421 per anar cap a Tortosa, però primer vam entrar a Mas de Barberans per gaudir del paisatge.

Llavors vam agafar la ràpida C-12 en direcció nord, però quan ja estàvem a l'altra riba del Riu Ebre i encara no havíem arribat a Ginestar, ens vam desviar per agafar el pas de barca de Miravet.

De Miravet a Benissanet i de Benissanet a Móra, allà l'N-420 fins a Reus, la T-11 fins a Tarragona, l'A-7 fins que es va acabar i va desembocar a l'N-340, després la C-31 i ja a la C-32, circumval·lant Sitges, acomiadament del David, que continuava cap a Barcelona per la carretera de les costes.