Vam tenir dubtes si aprofitar el matí per Condom o per la zona, però finalment vam decidir esmorzar, carregar i marxar en direcció a La Rochelle.

A l'alçada de Port-Sainte-Foy-et-Ponchapt, vam decidir aturar-nos per estirar les cames, donar de dinar a la Merlès i dinar també nosaltres, adaptant-nos a l'horari francès, i vam tenir la sort de trobar una zona verda amb taules, alguna d'elles a l'ombra.

A tres quarts de quatre vam decidir entrar en un poble del que no recordo el nom per descansar i refrescar-nos i després de donar unes quantes voltes sense trobar cap bar ni el centre del poble, finalment vam arribar a una placeta amb una terrassa en la que ens va costar força que ens servissin (semblava que tancaven i vam demanar si podíem prendre alguna cosa, rebent una resposta positiva, però van trigar molt a demanar-nos què volíem i a portar-nos-ho i ja no et dic res quan vaig tornar a entrar a demanar un altre cop per a la Núria perquè la Merlès li havia tirat la consumició pràcticament sencera, només explicant que estava tota la família que regentava el bar asseguda en una taula menjant...).

Ens vam allotjar a l'hotel Le Yatchman, al Quai Valin, és a dir al rovell de l'ou, no com vam fer pujant a buscar el ferri cap a Irlanda. Un cop vam haver fet el check-in, descarregat i aparcat prop d'allà, ens vam ficar a la piscina de l'hotel per refrescar-nos.

Poc després, sortíem a fer un vol i buscar un lloc per sopar. Vam entrar per la porta de la Rue des Canards, a tocar de l'hotel, per tal d'ensenyar-li a la Núria un forn de pa que havia vist tornant de l'aparcament i per la Rue Saint Nicolas vam dirigir-nos a creuar el Canal de Rompsay i entrar a la zona més turística per la Rue Saint-Sauveur. Després d'estudiar el restaurants i la seva disponibilitat, vam acabar sopant a Le Pass'port.

En acabat, vam voler aprofitar les hores de relativa fresca per acabar de donar una volteta, ens vam 'perdre' per l'entramat de carrers medievals i vam tornar a sortir al port per sota de la Tour de l'Horloge del segle XVIII.

Vam anar recorrent el front marí cap a la Cours des Dames, des d'on la vista de la Tour Saint-Nicolas, la torre més alta de les dues torres del segle XIV que controlen l'entrada al port amb els seus quaranta-dos metres, és espectacular, encara que mirant-la per fora no puguis gaudir del laberint d'escales i passadissos del seu interior, que fins i tot inclou una sala voltada d'estil gòtic. La perspectiva tenia inclosa la vista del Phare Rouge, el Phare Vert una mica més allunyat, una nòria i unes models excepcionals, ajudat per una llum privilegiada per ser un quart d'onze de la nit.

Vam tornar a ficar-nos pels carrerons estrets del centre històric i vam anar a buscar una botiga de conveniència, on vam comprar llet per l'esmorzar de la Merlès, una ampolla gran d'aigua, que sempre va bé, i un parell de refrescs.

De tornada al moll, vam aprofitar per mirar-nos el port un altre cop, ara ja amb una altra llum. Vam veure un grup de dansaires al carrer que van fer que la Merlès mogués el cul una mica i vam intentar que no es fixés en el parc infantil que hi havia davant mateix de l'hotel. Per cert, quan vam entrar a l'hotel, ja els vam demanar si podíem allargar l'estança una nit més, doncs ens havia encantat la ciutat i volíem aprofitar l'endemà per gaudir-la a fons.