Sitges - La Rochelle

896 Km

Canvi de rutina

Feia molt temps que volíem anar a Irlanda i de fet també en feia molt que rebíem la newsletter de Turismo de Irlanda, però els dies previs a marxar vam anar de bòlit i en acabat vam acabar preparant-ho tot a última hora. De tota manera, vam acabar sortint a dos quarts d'onze del matí, que per a nosaltres no està gens malament.


sergibuda.cat

 

 

 

 

 


Havíem de pujar fins a Roscoff per agafar el ferri l'endemà i vam reservar un hotel a La Rochelle per fer una bona tirada i deixar-nos per l'endemà una jornada amb marge per arribar-hi. Això sí, no volíem pas ficar-nos en autovies o autopistes per fer els gairebé 900 Km, sinó que volíem gaudir tot el possible de l'etapa de transcisió que teníem per endavant i per això vam pujar cap a Igualada per fer el camí habitual cap a Osca.



sergibuda.cat 


sergibuda.cat


sergibuda.cat

 

 

 

 

 


Un cop a Osca, vam anar cap al nord fins arribar a Sabiñánigo, després Jaca, Canfranc i el túnel de Candanchú, que ens va deixar en territori francès i amb una certa treva amb l'asfixiant calor que ens havia acompanyat des de Sitges.

sergibuda.cat


 

sergibuda.cat

sergibuda.cat











En un polígon industrial/comercial als voltants d'Auloron e Santa Maria vam veure una boulangerie i vam aturar-nos per picar alguna cosa i així continuar el viatge sense perdre massa temps i sense atipar-nos.

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Poc després, passàvem a tocar de la bastida del segle XIV del poble de Navarrencs, al costat del riu Gave d'Auloron, un poble que pel que es veu passant per la carretera (no va ser el primer cop que hi passàvem) bé paga la pena deixar-s'hi una estona per visitar-lo i per tant passava a ser una de tantes destinacions pendents.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

 

 





El dia se'ns va acabar fent una mica pesat perquè el trànsit per França ens va fer circular més lents del que hauríem volgut i a una hora d'arribar i just quan s'estava fent fosc, vam haver d'aturar-nos per posar-nos els impermeables. No ens va ploure massa, però encara ens va fer anar una mica més lents. Per acabar-ho d'adobar, un cop instal·lats a l'hotel vam sortir a passejar una mica, ens vam trobar els locals del Port des Minimes tancats i va posar-se a ploure amb moltes ganes, el que ens obligà a tornar a l'hotel per aixoplugar-nos.


sergibuda.cat