Just sortir del port de Civitavecchia, el primer que veus és un McDonald's i, com que nosaltres no podem estar-nos de fotografiar-los...

 

 

 

 

Hi havia el Papa dient missa o fent algun altre tipus de parlament davant dels seus fidels (i molts turistes), així que per entrar a la plaça vam haver de passar per un arc detector de metalls, tot i que després vam poder fer una mica el ximple mentre semblava que l'Esperit Sant volia fugir d'allà.

 

 

 

 

 

Davant mateix de la plaça, a la Via della Conziliazione, vam agafar l'autobús de la línia Open Tour, per tal d'aprofitar el descompte que suposava haver-lo usat a Florència i, entre sotracs i adoquins ens vam endinsar al trànsit de la capital italiana.

 

 

 

 

 

Vam passar a l'altra banda del riu Tíber mentre descobríem el Castel Sant'Angelo darrera del Ponte Vittorio Di Liberatore Stefano, tot i que la millor imatge del recinte, també conegut com a Mausoleu d'Adrià, s'assoleix des del Ponte Sant'Angelo.

 

 

 

 

 

Seguint la riba del Tíber en direcció nord ens n'adonem que a la riba contrària els edificis són més senyorials, doncs al Castel Sant'Angelo podem afegir-hi l'Ospedale Generale Santo Spirito o el Palazzo de Giustizia, mentre que a la nostra dreta trobem edificis de veïns.

 

 

 

 

 

El següent punt d'interès és la Piazza del Popolo, on podem destacar l'obelisc de 36 m d'alçada dedicat a Ramsès II que es va portar des d'Heliòpolis l'any 10 A.C. i les esglésies bessones (Santa Maria dei Miracoli i Santa Maria in Montesanto), tot i que quan hi vam passar una de les dues estava en obres.

 

 

 

 

 

Enfilem Via Ripetta per descobrir que en matèria de riscos laborals els italians estan a un nivell semblant al nostre, és a dir que se'ls passen per allà on jo sé i són capaços d'intentar descarregar un palet a pols enmig del carrer.

 

 

 

 

A Roma hi ha tantes construccions de l'època romana que als quatre temples de l'Area Sacra a Largo Torre Argentina, que en una altra banda serien un reclam turístic i cultural de primer ordre, pràcticament no se'ls dona importància.

 

 

 

 

 

Dóna la sensació d'haver tirat enrera en el temps i fins i tot algunes figures humanes avalen aquesta teoria, malgrat les omnipresents noves tecnologies.

 

 

 

 

La Piazza Venezia és el centre neuràlgic de la capital del Lazio i el Monumento Nazionale a Vittorio Emanuele II (també conegut com Altare della Patria o, més col·loquialment, la màquina d'escriure) domina i eclipsa la resta de la plaça amb els seus 81 m d'alçada de marbre blanc.

 

 

 

 

 

A Itàlia en general hi ha molts quioscos de premsa, però a Roma arriba a ser veritablement exagerat i pots arribar a trobar-ne quatre en una intersecció de dos carrers.

 

 

 

 

 

Al centre de la Piazza Colonna s'erigeix la Columna de Marc Aureli, feta també de marbre.

 

 

 

 

 

Com a bons turistes, no podem deixar escapar l'oportunitat de fotografiar-nos llençant una moneda a la Fontana di Trevi, tot i que no ho fem creuant el braç per llençar-la per sobre de l'espatlla oposada, tal i com marca la tradició i ens recrimina una gavina local.

 

 

 

Caminant pel centre descobrim alguna petita meravella.

 

 

 

 

Tot passejant (i donant alguna volteta de més) arribem a Trinità dei Monti, des d'on veiem la Piazza di Spagna, cap on ens hi dirigim per l'escalinata més famosa de Roma mentre fem una mica el ximple.

 

 

 

 

I en un extrem de la Piazza d'Spagna hi trobem un altre McDonald's...

 

 

 

 

 

Passem per la comercial Via Veneto per anar a parar a la Piazza della Repubblica, on hi ha la Basilica di Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, construida sobre part dels antics Banys de Dioclecià, la Fontana di Naiadi i un altre McDonald's.

 

 

 

 

 

Tenim menys de sis hores per visitar Roma i ja n'hem consumit prop de quatre, així que decidim no entrar a la Basilica Santa Maria Maggiore (coneguda popularment per Santa Maria della Neve) i conformar-nos amb veure-la pel davant i pel darrera.

 

 

 

 

 

Una altra imatge xocant per nosaltres és veure com acostumen a aparcar tots els Smart, doncs Roma no va sobrada d'espai per als cotxes...

 

 

 

 

 

Ens acostem al Coliseu i, tan bon punt com el comencem a veure, tots ens posem nerviosos i comencem a fer fotos des de l'autobús, doncs tot i ser una imatge vista milers de cops, impressiona i molt. Tant se val que hi hagi altres obres d'art a la vora, les encongeix i es fa un silenci que obliga a mirar-se'l embadalit i amb la boca oberta, intentant copsar el major nombre de detalls possibles.

 

 

 

 

 

A tocar del Coliseu hi ha l'Arc de Constantí, que és una de les obres que queden eclipsades.

 

 

 

 

 

I a mig camí entre el Coliseu i les Termes de Caracalla, que no vam poder visitar, hi ha la seu de la FAO.

 

 

 

 

 

Una mica més endavant vam decidir baixar un altre cop del bus turístic per recòrrer aquesta zona a peu, començant pel la Piazza Venezia i l'Altare della Patria, que encara es veu més gran quan t'hi acostes a peu, i continuant per la Colonna Traiana, que queda a un costat de la plaça i que no havíem conseguit veure bé des del bus.

 

 

 

 

 

Per la mateixa Via dei Fori Imperiali es poden veure perfectament les runes del Mercati di Traiano.

 

 

 

Mentre, a l'altra banda del carrer el que hi trobem és Il Foro della Pace.

 

 

 

Començava a ser prou tard i, tot i que havíem esmorzat en plan animal, teníem gana, així que vam agafar-nos una focaccia en un remolc dels que hi ha pel voltant del coliseu, tot i que la clavada (principalment per la beguda) va ser espectacular.

 

 

 

Vam fer una passejadeta curta pels voltants del Coliseu, admirant la Via Sacra, amb l'Arc de Titus coronant-la, i l'Arc de Constantí entre altres obres.

 

 

 

Després de tornar a agafar l'Open Bus per dirigir-nos a buscar el tren a l'estació propera al Vaticà, a mà dreta ens vam trobar amb Il Settizonio coronant el turó Palatí, als peus del qual hi trobem les restes del grandiòs Circo Massimo.

 

 

 

A tocar de la riba del Tíber i a la Piazza della Bocca della Verità, just davant de Chiesa Santa Maria In Cosmedin, hi trobem l'edifici més antic de tota Roma.

 

 

 

 

El riu, però, el creuem pel Ponte Vittorio Di Liberatore Stefano, del qual admirem alguns detalls.

 

 

 

La tornada en tren se'ns fa una mica més pesada pel cansament i per haver d'anar de peu, doncs és l'hora en què tots els turistes dels creues ancorats a Civitavecchia han de tornar.

 

 

 

Després de descansar una miqueta, anem a sopar amb els companys de taula, que, després de l'abandonament que vam patir per part d'uns gaditans que van seure amb nosaltres la primera nit, seran cada nit els mateixos i amb ells compartirem les vivències de cada dia.

 

 

 

 

La resta de la nit, al Bar 7 Calles, on apart de les actuacions de cada nit, hi va haver una jam session conjunta amb els músics de la resta del vaixell.

20/10/09

Menú creuer

22/10/09