Els trens del sud no són com els del centre o el nord d'Itàlia, són més vells, estan més bruts i els models són més antics (10 anys com a mínim).

 

 

 

 

Res més entrar, et sorprens de veure un carrer amb les seves voreres i casa contra casa com si estessis enmig d'un poble (és que estàs enmig d'un poble romà!), doncs normalment hem vist grans edificis de l'època romana en grans places i aïllats de la resta. També es veuen diversos objectes de l'època i maons, eines i puntals que col·loquen els treballadors que estan desenterrant la ciutat.

 

 

 

 

 

Visitant el Temple d'Apol·lo i la Basílica (el lloc on s'administrava justícia) ens va caure al damunt el diluvi universal i un munt de gent va còrrer a aixoplugar-se.

 

 

 

 

 

Al cap de poqueta estona va deixar de ploure i els carrers van començar a assecar-se, tot i que el cel continuava tapat i amenaçador.

 

 

 

 

 

Passem al Fòrum, que era el centra polític, religiòs i econòmic de la ciutat, amb una plaça rectangular de 38x147m envoltada de columnes.

 

 

 

 

 

A tocar del Fòrum hi ha l'edifici d'Eumàquia, que era on es tractava la roba i es venia i al que s'entra traspassant una porta amb espirals i fulles d'acant escolpides. Al fons, es pot veure una petita imatge de la sacerdotessa Eumàquia.

 

 

 

 

 

Al seu costat i també donant a la plaça del fòrum, trobem el Temple de Vespasià, en l'altar del marbre del qual s'hi pot veure el sacrifici d'un toro.

 

 

 

 

 

Tot seguit hi ha el Temple dels Lars, consagrat a les divinitats protectores de la ciutat (devien estar cabrejades per permetre un terratrèmol i, al cap de pocs anys i mentre s'estava reconstruint la ciutat, l'erupció del Vesuvi) i a tocar d'ell s'alça el Macellum, que feia les funcions de mercat del peix. El Macellum conserva en el seu interior pintures bastant ben conservades i també hi ha en unes urnes la reproducció en guix de dos habitants de Pompeia que van morir sepultats per l'erupció (en quedar carbonitzats, els cossos van deixar el "forat" que s'ha utilitzat com a motllo).

 

 

 

Vam dirigir les nostres passes cap a les Termes Centrals o Termes del Fòrum, que eren uns banys públics (encara que es pagués una entrada, el feien servir les classes mitjanes i baixes, doncs les classes altes ja disposaven de banys a casa) amb separació per sexes i que disposaven de gimnàs, apodyterium (vestidor), tepidarium (sala d'aigua tèbia), frigidarium (sala d'aigua freda), calidarium (sala d'aigua calenta) i sistema de calefacció central mitjançant la circulació d'aire calent per les pareds i el terra.

 

 

 

 

Ens vam dirigir cap a la Casa del Faune, que rep el nom del faune dansaire que hi ha al centre del impluvium. La importància d'aquest edifici radica principalment en que es tracta d'un clar exemple d'una casa luxosa de l'època romana, on es conserven les habitacions del servei, la cuina, els menjadors i la resta de dependències.

 

 

 

 

 

Nosaltres anàvem seguint una ruta que, segons la informació que ens havien donat a l'entrada, ens havia d'ocupar una mica més de dues hores, però ens vam trobar amb algun edifici tancat i amb d'altres que no sortien marcats com d'interès, però que nosaltres els trobàvem macos, o al que no hi teníem accés (com el nimfeu de la Casa de la Font Petita o les Termes Stabianes), però que podíem mirar des de fora. Suposo que és un peatge que s'ha de pagar per estar en unes excavacions arqueològiques que no s'han acabat.

 

 

 

 

En un dels barris pels que vam passar abundaven les tabernes, amb els seus mostradors o les seves barres.

 

 

 

 

 

A la intersecció entre dos petits carrers hi trobem el Lupanar, que és una edificació de dos pisos usada com a burdell. A la planta baixa hi ha cinc cambres amb llit i capçal fet de pedra i decoracions pornogràfiques i una petita letrina, mentre que a la planta superior les habitacions són més amples i estan més decorades.

 

 

 

 

 

Vam seguir vagant pels carrers de Pompeia.

 

 

 

A continuació vam arribar al Fòrum Triangular, que es tracta d'un recinte sagrat amb aquesta forma i que compta amb les restes d'un temple, un altar on es creia que hi havia enterrat Hèrcules i un pou.

 

 

 

 

No vam poder entrar al teatre gran, amb capacitat per a cinc mil persones, així que vam marxar per entrar al Temple d'Isis.

 

 

 

 

En canvi, sí que vam poder entrar al teatre petit abans d'emprendre el camí cap a la sortida, doncs ja estàvem força cansats, havíem acabat el recorregut que anàvem seguint i era impossible veure tota Pompeia en un sol dia.

 

 

 

 

 

Vam tornar a agafar el tren Circunvesuviano (on vam descobrir un curiòs avís) per tornar a Nàpols, on va caure una altra tempesta, potser pitjor que la que ens havia caigut a Pompeia, així que vam haver d'agafar un taxi per tornar al creuer a dinar, mentre al·lucinàvem amb la forma de conduir a la capital de la Campània.

 

 

 

 

 

Després de dinar, tot i el cansament, vam tornar a baixar a terra per tal d'aprofitar el poquet temps que teníem per donar una volta per Nàpols i el primer que vam veure des d'una Piazza Municipio plagada d'obres va ser el Castel di Napoli.

 

 

 

 

 

Com no, havíem de fer la foto a algun McDonald's i la vam fer!

 

 

 

 

 

Això sí, Nàpols és una ciutat plena de vida i salta a la vista, no es tracta d'una ciutat amb monuments i grans places per fotografiar, sinó d'una ciutat on es viu. Per explicar-ho d'una altra manera, no és una ciutat com aquests pisos tan macos que surten a les revistes de decoració o als catàlegs de les cases de mobles, sinó que s'assembla més al pis on vivim la Núria i jo.

 

 

 

 

 

Vam xafardejar l'aparador d'una franquícia de la cadena Scotland d'accessoris per a moto i vam descobrir que tenien cascs de la marca Duraleu, així que vam entrar i vam comprar-ne un.

 

 

 

 

 

Per tornar al Grand Celebration vam haver de còrrer una mica, però vam arribar a temps, vam poder berenar, donar una volteta, sopar (molta gent no va ser capaç de fer-ho pel mareig que patia arrel de la mala mar que feia) i fer una copeta al nostre bar preferit.

21/10/09

Menú creuer

23/10/09