Skradin - Šibenik - Zadar

105 Km.

Zadar, ciutat amb encís

Un dia més, vam esmorzar de l'embotit i el formatge que dúiem (el que va donar de sí el poc menjar que vam agafar!), ens vam arreglar, vam recollir i vam carregar les motos per continuar la ruta.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 


Els propietaris del sobe ens van dir que ens anàvem a mullar i els vam contestar que què li anàvem a fer. Això sí, no dúiem ni tres-cents metres que vam haver d'aturar-nos i posar-nos els xubasqueros.


sergibuda.cat
 












Però no havíem fet ni dos quilòmetres més que vam haver d'aturar-nos un altre cop i buscar refugi a la terrassa d'un restaurant, on ens hi vam estar gairebé una hora esperant que la pluja tornés a ser normal enlloc d'un diluvi.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

 

 

 

 

 


Vam tornar a agafar les motos i vam acabar de fer els vint quilòmetres que separen Skradin de Šibenik. Ens vam dirigir cap al centre, ja sense pluja, vam aparcar les motos i vam deixar jaquetes i cascs per poder visitar la ciutat còmodament.


sergibuda.cat
 












Vam començar el passeig per Zagrebačka Ulica, una de les dues principals artèries de la ciutat antiga i va començar a ploure un altre cop, primer suaument i després amb molta virulència, tanta que ens obligà a aixoplugar-nos en un bar de vins en el que vam tastar-ne algun acompanyant-lo amb un assortiment de formatges.


 sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat











Quan va parar una mica, vam continuar per Zagrebačka Ulica fins la preciosa plaça de la República Croata, on hi ha l'antic ajuntament i la seva llotja, ocupats actualment per un restaurant.

sergibuda.cat


sergibuda.cat











Ocupant un dels costats de la plaça, hi ha la catedral, Patrimoni de la Humanitat des del 2000 i un exemple de la transició del gòtic al renaixement, amb influències dàlmates, toscanes i venecianes. Si haver estat Juraj el dàlmata i Nicolau el florentí els seus arquitectes ja li donaria una relevància especial, és per les tècniques emprades en la seva construcció que destaca de forma única. Vam poder admirar les façanes, però ens vam quedar amb les ganes (pels treballs de restauració que s'estaven realitzant) de veure les setanta-dues estàtues que hi ha al fris de la part del darrera i que representen setanta-dos personatges de l'època.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat











Com que la guia en deia meravelles, era Patrimoni de la Humanitat i tornava a ploure amb ganes, vam entrar a visitar-la. Ens va decebre una mica perquè estava en obres de reconstrucció i perquè el seu gran detall tècnic, la bòveda de canó feta amb lloses de gran tamany calculades per tal que s'aguantin sense cap unió entre elles, s'escapa als nostres coneixements arquitectònics.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat







No sabíem si acostar-nos o no al castell, però sí que teníem clar que valia la pena passejar sense rumb pel laberint de carrers que dibuixen pujades i baixades pel traçat medieval de Šibenik, descobrint a cada racó escales, passatges, carrerons, placetes, capelles, residències nobles, altres més modestes...

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Ens vam topar amb l'entrada al jardí del monestir franciscà de Sant Llorenç, que durant anys va ésser d'ús privat per a la comunitat franciscana, però que actualment està obert al públic i fins i tot conté un petit bar amb terrasseta.

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Vam acabar pujant a Tvrđava Sv. Mihovila (la fortalesa de Sant Miquel), el castell que van construir els il·liris i van reformar posteriorment els croats primer i els venecians després. Formava, juntament amb els castells de Sant Joan i Šubićevac (desapareguts) i la muralla (en queden algunes restes), el sistema defensiu de la ciutat i s'ha restaurat amb fons de la Unió Europea, que han permès que apart de recuperar-lo de cara al turisme s'instal·lin un escenari i una grada amb capacitat per a més de 1.000 persones.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Pel que sí que paga la pena pujar els setanta metres sobre els que s'eleva la fortalesa són les vistes que hi ha de la ciutat i de la badia. A més, des d'aquí s'aprecia perfectament la bòveda en forma de canó de la catedral.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat
sergibuda.cat


sergibuda.cat







Encara sorpresos per la bellesa d'una ciutat de la que no esperàvem gran cosa, vam recòrrer el camí cap a les motos aprofitant per veure-la una mica més i vam continuar la ruta.

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Al cap d'una mica, vam haver d'aturar-nos en una gasolinera per tornar-nos a posar els impermeables, tot i que la pluja no va acabar sent gran cosa.


sergibuda.cat







Un cop a Zadar, vam seguir les indicacions cap al centre, vam buscar on aparcar i ho vam acabar fent a l'aparcament per a motos davant de la Porta del Mar de la ciutat antiga. Ens vam endinsar per buscar on dormir i vam entrar en un edifici on s'indicava que hi havia un sobe. Un noi que hi havia a la porta va venir a buscar-nos i després de preguntar a uns veïns, ens va acabar portant a un altre edifici on ens va oferir un apartman a bon preu. Després d'instal·lar-nos, vam sortir a passejar.


sergibuda.cat







Ens vam quedar meravellats amb l'orgue marí que hi ha a La Riva. Es tracta d'una instal·lació que consta de trenta-cinc tubs de diferents mides que converteixen les onades en sons mitjançant set cordes i cinc tons i que varia el so segons l'hora del dia i l'estat de la mar. I la sorpresa ja va ser majúscula quan vam descobrir que a la placa situada al terra que informa del projecte s'agraeix l'ajuda en la seva realització per part del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i es fa referència en català (i en altres idiomes) al Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà que se li va concedir al 2006.

sergibuda.cat


sergibuda.cat








Just al costat, vam veure un cercle enorme tallat al paviment i cobert per plaques de vidre. Vam poder llegir que es tractava del Pozdrav Suncu, que voldria dir Salutació al Sol, però no vam acabar d'entendre en què consistia, mentre vèiem un munt de nens jugant, altra gent passejant i llums de colors emesos sota les plaques de vidre.


sergibuda.cat







Vam anar al que havia estat el fòrum romà, una part del qual és ara una plaça en la que es poden contemplar les restes romanes i una mica més enllà, en el que havia estat el capitoli, vam veure la columna que durant l'edat mitjana s'emprà com a picota.

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Com que al seu costat hi ha l'entrada al campanar de la catedral, vam entrar a l'església de Sv. Donat creient-nos que ho fèiem a la catedral. La veritat és que tot i l'errada, va ser un encert visitar l'altíssima església de planta circular d'estil romànic primerenc i amb influències carolíngies i bizantines.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Vam poder contemplar el fòrum romà des d'una altra perspectiva i vam descobrir una habitació en la que tenien emmagatzemats una sèrie de quadres que vam suposar que normalment estaven penjats a les parets i que havien retirat perquè més tard feien un espectacle de llum i música.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Una de les curiositats que es poden veure pràcticament sense haver-se de fixar és l'ús que se'n va fer de les restes romanes en els fonaments tant a l'interior com a l'exterior.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Com que els horaris de visita eren força llargs, no vam patir per anar a visitar la catedral, però ens vam trobar sense poder entrar perquè hi havia un concert programat.


sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat







Buscant un lloc on sopar, ens vam endinsar a la zona on tradicionalment sempre hi ha hagut restaurants, però enlloc de sopar en una d'aquelles terrasses, ho vam fer en una altra a la part del darrera d'un dels restaurants.

sergibuda.cat


sergibuda.cat







Tot passejant per païr el sopar, vam aparèixer a La Riva i vam seure a la vora de l'orgue marí, que crec que es gaudeix molt més a aquestes hores. I a continuació, el que ens va atraure va ser l'obra de Nikola Bašić que havíem vist al matí, la Salutació al Sol, que en realitat es tracta d'una representació del sistema solar en la que la rodona gran representa el sol i no només per la forma, sinó també per l'energia, doncs les plaques que el composen capten energia solar i la transformen, emetent llum de colors. A mi em va recordar al muntatge dels U2 a la gira ZooTV.

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat

 

 





Cansats després d'una jornada força llarga, però relaxats per l'espectacle i l'ambient al moll, vam decidir anar cap a l'apartman a dormir, però pel camí encara vam tenir temps de veure il·luminats per fora el campanar de la catedral i l'església de Sant Donat.


sergibuda.cat