A quarts de deu del matí sortíem de l'aparcament de l'hotel, que estava situat entre el Port des Minimes i la zona universitària, en direcció a Nantes, sense passar pel centre de La Rochelle, que també es mereixia una visita.

Dúiem una hora i mitja de viatge quan vam decidir aturar-nos en una boulangerie per esmorzar, doncs no havíem esmorzat embotit del que dúiem perquè no havíem comprat pa.

La quantitat de trànsit que hi havia més les cruïlles, els límits de velocitat i les rotondes feien caure bastant més ràpids els minuts que no pas els quilòmetres i tot i tenir temps de sobra per arribar-hi, teníem el dubte de si no acabaríem fent salat. I no sé si per distreure els conductors o per quina altra raó, la majoria de les rotondes en aquesta zona estaven decorades.

També hi havia uns altres elements decoratius que anaven acompanyats d'un aparell a una certa distància que, entre altres coses, feia fotografies de tant en tant basant-se en criteris cinètics.

Poc abans d'arribar a Nantes, però, vam entrar en una autovia i el ritme va augmentar considerablement. Vam travessar el riu Loira per l'impressionant Pont Saint Nazaire, que amb els seus 3.356 m és el més llarg de França, però realment impressiona més pels 60 m d'alçada que permeten el trànsit de vaixells de gran tonatge per sota seu. Seguíem per autovia i a bon ritme i vam començar a veure vehicles amb matrícules irlandeses i britàniques.

Passat Saint Brieuc, vam haver d'aturar-nos per posar-nos els impermeables, tot i que prop de Nantes ja ens havien caigut unes gotes que vam suportar sense necessitat d'equipar-nos especialment.

Quan vam ser a la vora de Roscoff, vam anar a un supermercat a comprar pa, aigua i algunes coses per picar que volíem pujar al vaixell, arribant al moll amb el temps suficient per embarcar.

Vam agafar tot el que volíem pujar a bord, que prèviament havíem preparat, i vam lligar les motos utilitzant unes cintes i unes proteccions pel seient que hi havia a la nostra disposició. A més, les vam calçar pel davant i pel darrera.

Vam buscar el nostre camarot, ens hi vam instal·lar, ens vam posar còmodes per a la travessia i vam anar a donar una volta per conèixer el vaixell i decidir què fer durant les hores que anavem a ser-hi.

A partir de la nostra arribada al moll ja teníem la sensació d'estar de vacances i de començar un viatge de debó, així que vam decidir celebrar-ho i ens vam demanar unes cerveses (les primeres del viatge) i vam picar unes patates fregides i un cacauets de les nostres provisions.

El vaixell va salpar, deixant enrera el port, Roscoff, França i el continent, avançant lentament sobre les ones, espectacle que no ens vam voler perdre i que ens obligà a deixar el bar i sortir a coberta.

Vam xafardejar la botiga, el cinema i la resta del vaixell, vam mirar-nos els menús dels diferents bars i restaurants i vam decidir sopar al camarot d'allò que teníem al nostre particular rebost. Això sí, en acabat vam tornar a sortir i vam acabar en un dels bars prenent unes pintes de cervesa mentre hi havia música en directe.