Vam sortir a passejar per Rennes començant al mateix lloc que el dia abans i a la Place du Parlement de Bretagne vam poder admirar la façana d'arquitectura clàssica del segle XVII del Palais du Parlement de Bretagne, que va ser la seu del parlament bretó (excepte durant un exili de catorze anys) fins a la seva dissolució el febrer de 1790.

No es tracta d'una ciutat feta a mida del turisme, sinó que és una ciutat amb vida pròpia i això es nota, per exemple, en les edificacions, doncs n'hi de totes les èpoques sense cap ordre ni sentit, encara que nosaltres tenim predilecció per les que mostren l'entramat de fusta en colors.

Vam entrar a l'oficina de turisme en un antic convent de caputxins, però no ens van fer gaire cas ni ens van informar massa, així que vam decidir anar a prendre alguna cosa i mentre acabar de decidir què fer consultant el mòbil. Per tant, vam seure a la terrassa de Le Petit Bar, un local amb bona música en un edifici que semblava que estés a punt de caure.

Al cap d'una estona, vam dinar a la Pizzeria La Janata, on li van servir una curiosa pizza a la Merlès amb el seu menú infantil. Això sí, les postres d'aquest menú infantil, unes boles de gelat, se les va menjar el seu pare.

Vam tornar a passejar, ara pels carrers al voltant de la catedral, algun d'ells amb un seguit de façanes vençudes cap endavant, cap enrere, cap a un costat, cap a l'altre... representant un mar vertical en el que flotaven les finestres.

Vam entrar a la Cathédrale Saint-Pierre de Rennes, una catedral gòtica del segle XII (la façana i les torres d'estil neoclàssic són dels segles XVI i XVII, doncs el 1490 es van esfondrar les originals) que és monument històric des del 1906 i seu de l'arquebisbe de Rennes, Dol i Saint-Malo, anteriorment bisbe de Rennes.

Feia molta calor i la Merlès estava cansada de voltar, així que tranquil·lament vam anar tornant cap a l'hotel, on vam gaudir d'una nova sessió d'spa.

Ja refrescats i quan la calor no era tan insuportable, ens vam acostar al Parc du Thabor, un parc públic prop del centre i del nostre hotel que combina un jardí a la francesa, un jardí a l'anglesa, una orangerie (una espècie d'hivernacle per a cítrics), un parc botànic, un jardí de plantes comestibles i un aviari, on la Merlès va gaudir anant una mica al seu aire, mirant aus exòtiques i no tant exòtiques a l'aviari i intentant perseguir ànecs que nedaven.

Vam sentir música i xivarri i ens vam acostar a la zona propera a la porta que donava a la Rue de la Palestine i l'Avenue de Grignan, on vam veure que hi havia un festival de cultura bretona (Mercredis du Thabor, espectacles de música i dansa bretons, cercles celtes, bagadoù i descoberta d’artistes emergents de l’escena bretona de Rennes oferts per Skeudenn Bro Roazhon). Es pagava la voluntat per entrar-hi i nosaltres no dúiem monedes, així que els vam dir que ho pagaríem consumint cerveses. Els va agradar la idea i els va agradar que fóssim catalans. Hi havia stands, música i jocs tradicionals. Vam consumir cerveses i la Merlès fins i tot va sopar. En fi, una agradable sorpresa.

Vam tornar cap a l'hotel voltant una mica, doncs el parc ja estava tancat i havíem de sortir per la porta més propera, el que ens obligava a fer una mica de volta. Vam mirar on sopar i no ens va acabar de convèncer cap restaurant, així que vam acabar comprant alguna cosa en un supermercat proper a l'hotel.