Com en altres ocasions, a l'hora de decidir on anar per setmana santa teníem més dubtes i ganes que no pas destinacions i, també com en altres ocasions, la destinació inicialment plantejada (transpirinenca) acabava descartada per la previsió de mal temps, així que a última hora vam estar mirant zones on anar i buscant allotjament en la zona. Finalment, vam trobar-ne un a Montanejos, on vam veure que hi havia un balneari i aigües termals i el divendres sant al matí vam sortir de ruta.

Vam aturar-nos a Falset per repostar i de pas picar alguna cosa (no se li pot dir esmorzar perquè eren tres quarts de dotze del matí) i vam aprofitar per parlar de la ruta que anàvem a fer, un cop vist a quina hora havíem sortit, quin ritme dúiem i el temps que feia.

A l'alçada de La Pelechaneta, vam aturar-nos per consultar el mapa i vam acordar aturar-nos a picar alguna cosa, però no a fer un dinar com a tal per no invertir-hi tant de temps i per no haver de conduir amb l'estòmac ple. A l'entrada d'Atzeneta del Maestrat vam entrar al Restaurant Casa Ramon, on ens van entretenir molta estona i a més ens van mentir quan vam queixar-nos per l'espera, afirmant que ja ens havien avisat, quan nosaltres els havíem demanat quedar-nos al bar i no entrar al menjador per anar més ràpids i ells no ens havien dit pas que aniria per estona. Vaja, per no tornar-hi i més si tenim en compte que a Atzeneta hi ha més llocs on menjar alguna cosa.

La veritat és que la ruta que vam fer va ser tot un encert i la vam gaudir força, excepte el tram final perquè la moto de la Núria va començar a fer un soroll a la roda davantera i a donar sensació d'inseguretat en agafar algunes corbes. Ens va semblar que podia ser un rodament, però no estàvem segurs i vam decidir seguir fins a lloc.

En arribar a Montanejos, ens va sorprendre veure tanta gent com n'hi havia, però el que havíem de fer era buscar l'hotel i això és el que vam fer, tot i que per fer-ho vam haver d'entrar al centre per un carrer on s'indicava que cinc minuts més tard estava tancat a la circulació i anar esquivant la gent que hi havia i fins i tot terrasses d'alguns bars. De tota manera, vam acabar arribant-hi i aparcant les motos a la mateixa plaça.

Ens vam acostar a l'oficina de turisme i bàsicament ens van dir que ens dediquéssim a fer caminades pels voltants del poble, en especial cap al riu, les seves piscines naturals i la Fuente de los Baños, precisament cap on ens vam dirigir tot passejant.

Va ser un passeig agradable, l'aigua no ens va semblar que estés tan calentona com havíem llegit, però sí que és cert que no estava a la temperatura d'un riu normal. De tota manera, el que ens va meravellar va ser la bellesa de la gorja per la que circulava el cabal del riu i això anàvem comentant ja de tornada al centre del poble quan vam seure en un bar per prendre un raig ben fresc de cervesa amb llimonada, però estava clar que no era el nostre dia amb els cambrers i després d'una estona d'estar esperant i demanant atenció per part dels cambrers, la sort ens va retrobar quan el propietari del bar del costat ens va oferir una taula.

Sabíem que el poble estava força ple de gent i que podíem tenir problemes per trobar lloc per sopar, però malgrat això vam voler donar una volteta abans de decidir-nos per un local per sopar. El cas és que vam acabar tornant on havíem pres la clara i fent cua per agafar taula per sopar, però com que estàvem de vacances no teníem pas pressa...

En sortir del sopar, sí que estàvem cansadots després de la ruta i les passejades, tot el dia amunt i avall sense descansar, així que només vam aparcar una mica millor les motos i vam anar cap a l'hotel a dormir.